Maria Mercè Marçal:
“Brida”, de Bruixa de dol (1979
A la fira dels Folls
jo hi aniria.
Vindria qui sap d'on
-i ningú no ho sabria-
amb els llavis oscats
de molta vida,
traginer de cançons
en cavall sense brida.
Quin esquer se m'arrapa
a la geniva?
Amor, estel amarg
a la deriva,
em fa senyals: jo vaig
per l'altra riba,
traginer de cançons
en cavall sense brida.
Cadenes són presons
i jo en fugia
pel call dels bandolers
a trenc de dia.
a la fira dels Folls
jo hi aniria
traginer de cançons
en cavall sense brida.
Thursday, April 16, 2009
Thursday, April 2, 2009
CAPUTXINADA
La Caputxinada és el nom amb que es coneixen els fets que varen tenir lloc al convent dels Pares Caputxins de Sarrià (Barcelona), entre el 9 i el 11 de març de 1966 amb motiu de l'assemblea constitutiva del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) on s'havien d'aprovar la declaració de principis i els estatuts del sindicat. Hi assistiren 450 representants d'estudiants, professors i intel·lectuals, com Salvador Espriu, Ernest Lluch, Oriol Bohigas, Maria Aurèlia Capmany, Antoni Tàpies, Jordi Solé Tura, Raimon Obiols, Josep Maria Benet i Jornet, Montserrat Roig i Fransitorra, Ricard Salvat, Joan Oliver, José Agustín Goytisolo, Albert Ràfols-Casamada, Manuel Sacristán, Francisco Fernández Buey, Josep Maria Trias de Bes i Serra, Mercè Sala i altres.
El setge i posterior assalt al convent de la policia franquista ordenat pel comissari Vicente Juan Creix i el responsable de governació Camilo Alonso Vega engegà un moviment unitari de solidaritat política i ciutadana, que fou el germen de la Taula Rodona Democràtica de l'oposició catalana (antecedent de l'Assemblea de Catalunya), i reforçà la incorporació a la lluita antifranquista de sectors eclesiàstics, amb una manifestació de capellans a Barcelona l'11 de maig del mateix any.
El setge i posterior assalt al convent de la policia franquista ordenat pel comissari Vicente Juan Creix i el responsable de governació Camilo Alonso Vega engegà un moviment unitari de solidaritat política i ciutadana, que fou el germen de la Taula Rodona Democràtica de l'oposició catalana (antecedent de l'Assemblea de Catalunya), i reforçà la incorporació a la lluita antifranquista de sectors eclesiàstics, amb una manifestació de capellans a Barcelona l'11 de maig del mateix any.
PRIMERA GUEERA MUNDIAL
- Quins països s’hi van veure implicats?
Alemamya, Russia, Gran Bretanya, França, Estats Units, Italia, Austria-Hongria.
- Què va desencadenar la guerra ?
L’assasinat del hereu de la corona de l’imperi austrihongarés.
- Quins personatges i van intervenir?
chiduque Francisco Fernando de Austria: heredero de la Corona imperial austríaca, fue asesinado en la ciudad de Sarajevo (Bosnia). Austria responsabilizó a Serbia del atentado y en el mes de Julio le declaró la guerra.
• Helmuth Von Molke: ejecutó un plan contra Francia y Rusia.
• Erich Von Falkenhaym: general alemán que hizo frente a la ofensiva anglo-francesa.
• A.V Sam Sonov y P.K. Rennen Kampf: generales que derrotaron al ejercito Austríaco.
• Paul Von Hinderburg y Erich Ludendorff: derrotaton al ejercito ruso en las batallas de Tannanberg. Ludendorff solicitó al gobierno un armisticio.
• Guillermo II: Emperador d Baviera huyó a los países bajos por el levantamiento contra el Rey.
• Simuts: general que recibe el mando de las fuerzas aliadas que sé encargarian de la invasión de Africa Oriental.
• Ferdinand Foch: general encargado de la coordinación de las operaciones aliadas en el último esfuerzo de los alemanes.
• Phillipp Petain: General francés a quien fue confiada la defensa de Francia en el ataque realizado por Falkenhayn en su contra.
• Laur Gueórguievich Kornilov: General de las fuerzas rusas que lucharon contra los alemanes.
• Armando Diaz: general italiano que reemplazó al general Cadorna.
• Alejandro: era el hijo de Constantino, ejercía autoridad sobre la presidencia del gobierno.
• Rey Constantino: favoreció a los imperios centrales a pesar de su declarada neutralidad.
• Eleuterios Venizelos: declaró la guerra a Alemania y Bulgaria el 3 de noviembre. Se convirtió en el presidente del gobierno el 12 de junio.
• Abdulah Ybn Husagn: dirigió con su papá la revelión de Hiyad, posteriormente es nombrado por los británicos el Rey de Hiyad.
• Nivelle-Henri Philippe Pétain: ante el fracaso de Nivelle contra los franceses es reemplazado en su cargo por el general Henri Philippe Pétan.
• Thomas Edward Lawrence: dirigió la rebelión árabe contra los turcos.
• Edmund Allenby: dirigió las fuerzas que intentaron conquistar Gaza (Palestina).
• Sir Edward Grey: primer visconde de Fallodon, propuso el 26 de junio que Gran Bretaña, Francia, Alemania e Italia se reunieran en una conferencia para arbitar en la disputa Austro-Serbia, pero Alemania declinó dicha oferta.
• Conde Alfred Von Schlieffen: fue el jefe del Estado mayor alemán desde 1891 hasta 1907. Elaboró el Plan Schlieffen.
• Joseph Joffre: Dirigió a los franceses para que rodearan a Paris y atacaran al priemer ejercito alemán.
• Maximilian Spee: causó importantes daños en las instalaciones francesas.
• Alexi Aleséieuich Brusilov: estaba unido a las tropas rusas.
• August Von Mackensen: lanzaron un fuerte ataque sobre Serbia desde Arabia-Hungría.
• Sir Ian Hamilton: bombardeó los fuertes turcos de los estrechos, en Febrero de 1915.
• Douglas Haig: intenta romper las líneas de los alemanes en el oeste mediante una ofensiva masiva en la región del río Somme.
• Henri Philippe Pétain: defendió a la ciudad de la batalla de Verdún que estaba al amando de los alemanes.
• Robert Georges Nivelle: reemplazó a Joffre como commandant general ade los ejercitos franceses del norte y del noreste en el mes de noviembre.
• Thomas Woodrow Wilson: presidente de los Estados Unidos de Norte América, estuvo vinculado con las negociaciones de paz. Al estallar la guerra en Europa el presidente Wilson proclamó formalmente la neutralidad de Estados Unidos. Esta declaración no evitó que surgieran tendencias favorables a uno u otro bando contendiente en el país. El presidente Wilson jugó UN destacado papel en la Conferencia de Paz celebrada en París en 1919 tras la derrota de Alemania.
- Com es va resoldre la guerra?
Verhandlungen des Deutschen Reichstages , July 19, 1917 Verhandlungen des Deutschen Reichstag, 19 de juliol de 1917
On July 19th, Reichstag Deputy Matthias Erzberger introduced a peace resolution which was passed, 212 votes to 126. El 19 de juliol, Matthias Erzberger Reichstag Adjunt presentar una resolució de pau que va ser aprovada, 212 vots a favor, 126.
Com a l'1 d'agost de 1914, així també ara a la vora d'un quart any de la guerra, les paraules del discurs del tron, encara espera: "No som impulsats per l'ànsia de conquesta". Germany took up arms in defense of her freedom, her independence, and the integrity of her soil. Alemanya es van aixecar en armes en defensa de la seva llibertat, la seva independència i la integritat de la seva terra. The Reichstag strives for a peace of understanding and a lasting reconciliation of peoples. El Reichstag s'esforça per aconseguir un enteniment de la pau duradora i la reconciliació dels pobles. Any violations of territory, and political, economic, and financial persecutions are incompatible with such a peace. Violació de qualsevol territori, i polítics, econòmics, financers i les persecucions són incompatibles amb la pau.
The Reichstag rejects any plan which proposes the imposition of economic barriers or the solidification of national hatreds after the war. El Reichstag rebutja qualsevol pla que es proposa la imposició de barreres econòmiques o de la solidificació dels odis nacionals després de la guerra. The freedom of the seas must be maintained. La llibertat dels mars s'ha de mantenir. Economic peace alone will lead to the friendly association of peoples. Econòmic pau per si sola portar a l'associació d'amistat dels pobles. The Reichstag will promote actively the creation of international organizations of justice. El Reichstag es promourà activament la creació de les organitzacions internacionals de justícia.
However, as long as the enemy governments refuse to agree to such a peace, as long as they threaten Germany and her allies with conquest and domination, so long will the German people stand united and unshaken, and they will fight until their right and that of their allies are made secure. No obstant això, mentre l'enemic els governs es neguen a acceptar la pau, sempre que amenacen Alemanya i els seus aliats amb la conquesta i dominació, en tant que el poble alemany de peu ferm i unida, i que lluitarà fins el seu dret i que dels seus aliats es fan segur. Thus united, the German people remain unconquerable. Així units, el poble alemany segueixen sent inconquistables. The Reichstag feels that in this sentiment it is united with the men who have fought with courage to protect the Fatherland The undying gratitude of our people goes out to them. El Reichstag es sent que en aquest sentiment s'uneix als homes que han lluitat amb valentia per protegir la Pàtria L'etern agraïment del nostre poble va a ells.
- Quins països s’hi van veure implicats?
Alemamya, Russia, Gran Bretanya, França, Estats Units, Italia, Austria-Hongria.
- Què va desencadenar la guerra ?
L’assasinat del hereu de la corona de l’imperi austrihongarés.
- Quins personatges i van intervenir?
chiduque Francisco Fernando de Austria: heredero de la Corona imperial austríaca, fue asesinado en la ciudad de Sarajevo (Bosnia). Austria responsabilizó a Serbia del atentado y en el mes de Julio le declaró la guerra.
• Helmuth Von Molke: ejecutó un plan contra Francia y Rusia.
• Erich Von Falkenhaym: general alemán que hizo frente a la ofensiva anglo-francesa.
• A.V Sam Sonov y P.K. Rennen Kampf: generales que derrotaron al ejercito Austríaco.
• Paul Von Hinderburg y Erich Ludendorff: derrotaton al ejercito ruso en las batallas de Tannanberg. Ludendorff solicitó al gobierno un armisticio.
• Guillermo II: Emperador d Baviera huyó a los países bajos por el levantamiento contra el Rey.
• Simuts: general que recibe el mando de las fuerzas aliadas que sé encargarian de la invasión de Africa Oriental.
• Ferdinand Foch: general encargado de la coordinación de las operaciones aliadas en el último esfuerzo de los alemanes.
• Phillipp Petain: General francés a quien fue confiada la defensa de Francia en el ataque realizado por Falkenhayn en su contra.
• Laur Gueórguievich Kornilov: General de las fuerzas rusas que lucharon contra los alemanes.
• Armando Diaz: general italiano que reemplazó al general Cadorna.
• Alejandro: era el hijo de Constantino, ejercía autoridad sobre la presidencia del gobierno.
• Rey Constantino: favoreció a los imperios centrales a pesar de su declarada neutralidad.
• Eleuterios Venizelos: declaró la guerra a Alemania y Bulgaria el 3 de noviembre. Se convirtió en el presidente del gobierno el 12 de junio.
• Abdulah Ybn Husagn: dirigió con su papá la revelión de Hiyad, posteriormente es nombrado por los británicos el Rey de Hiyad.
• Nivelle-Henri Philippe Pétain: ante el fracaso de Nivelle contra los franceses es reemplazado en su cargo por el general Henri Philippe Pétan.
• Thomas Edward Lawrence: dirigió la rebelión árabe contra los turcos.
• Edmund Allenby: dirigió las fuerzas que intentaron conquistar Gaza (Palestina).
• Sir Edward Grey: primer visconde de Fallodon, propuso el 26 de junio que Gran Bretaña, Francia, Alemania e Italia se reunieran en una conferencia para arbitar en la disputa Austro-Serbia, pero Alemania declinó dicha oferta.
• Conde Alfred Von Schlieffen: fue el jefe del Estado mayor alemán desde 1891 hasta 1907. Elaboró el Plan Schlieffen.
• Joseph Joffre: Dirigió a los franceses para que rodearan a Paris y atacaran al priemer ejercito alemán.
• Maximilian Spee: causó importantes daños en las instalaciones francesas.
• Alexi Aleséieuich Brusilov: estaba unido a las tropas rusas.
• August Von Mackensen: lanzaron un fuerte ataque sobre Serbia desde Arabia-Hungría.
• Sir Ian Hamilton: bombardeó los fuertes turcos de los estrechos, en Febrero de 1915.
• Douglas Haig: intenta romper las líneas de los alemanes en el oeste mediante una ofensiva masiva en la región del río Somme.
• Henri Philippe Pétain: defendió a la ciudad de la batalla de Verdún que estaba al amando de los alemanes.
• Robert Georges Nivelle: reemplazó a Joffre como commandant general ade los ejercitos franceses del norte y del noreste en el mes de noviembre.
• Thomas Woodrow Wilson: presidente de los Estados Unidos de Norte América, estuvo vinculado con las negociaciones de paz. Al estallar la guerra en Europa el presidente Wilson proclamó formalmente la neutralidad de Estados Unidos. Esta declaración no evitó que surgieran tendencias favorables a uno u otro bando contendiente en el país. El presidente Wilson jugó UN destacado papel en la Conferencia de Paz celebrada en París en 1919 tras la derrota de Alemania.
- Com es va resoldre la guerra?
Verhandlungen des Deutschen Reichstages , July 19, 1917 Verhandlungen des Deutschen Reichstag, 19 de juliol de 1917
On July 19th, Reichstag Deputy Matthias Erzberger introduced a peace resolution which was passed, 212 votes to 126. El 19 de juliol, Matthias Erzberger Reichstag Adjunt presentar una resolució de pau que va ser aprovada, 212 vots a favor, 126.
Com a l'1 d'agost de 1914, així també ara a la vora d'un quart any de la guerra, les paraules del discurs del tron, encara espera: "No som impulsats per l'ànsia de conquesta". Germany took up arms in defense of her freedom, her independence, and the integrity of her soil. Alemanya es van aixecar en armes en defensa de la seva llibertat, la seva independència i la integritat de la seva terra. The Reichstag strives for a peace of understanding and a lasting reconciliation of peoples. El Reichstag s'esforça per aconseguir un enteniment de la pau duradora i la reconciliació dels pobles. Any violations of territory, and political, economic, and financial persecutions are incompatible with such a peace. Violació de qualsevol territori, i polítics, econòmics, financers i les persecucions són incompatibles amb la pau.
The Reichstag rejects any plan which proposes the imposition of economic barriers or the solidification of national hatreds after the war. El Reichstag rebutja qualsevol pla que es proposa la imposició de barreres econòmiques o de la solidificació dels odis nacionals després de la guerra. The freedom of the seas must be maintained. La llibertat dels mars s'ha de mantenir. Economic peace alone will lead to the friendly association of peoples. Econòmic pau per si sola portar a l'associació d'amistat dels pobles. The Reichstag will promote actively the creation of international organizations of justice. El Reichstag es promourà activament la creació de les organitzacions internacionals de justícia.
However, as long as the enemy governments refuse to agree to such a peace, as long as they threaten Germany and her allies with conquest and domination, so long will the German people stand united and unshaken, and they will fight until their right and that of their allies are made secure. No obstant això, mentre l'enemic els governs es neguen a acceptar la pau, sempre que amenacen Alemanya i els seus aliats amb la conquesta i dominació, en tant que el poble alemany de peu ferm i unida, i que lluitarà fins el seu dret i que dels seus aliats es fan segur. Thus united, the German people remain unconquerable. Així units, el poble alemany segueixen sent inconquistables. The Reichstag feels that in this sentiment it is united with the men who have fought with courage to protect the Fatherland The undying gratitude of our people goes out to them. El Reichstag es sent que en aquest sentiment s'uneix als homes que han lluitat amb valentia per protegir la Pàtria L'etern agraïment del nostre poble va a ells.
1. Quin paral•lelisme es pot establir entre el seu origen i el de Vicent Andrés
Estellés?
En «El meu origen t'ho explicaria», a més del joc literari que Estellés estableix amb el poeta llatí Ruf Fest Aviè, hi ha una referència al poeta català Joan Salvat-Papasseit:
2. Tot fent servir les eines de cerca per Internet que ja coneixeu, si us és necessari,
situeu Joan Salvat-Papasseit en el panorama de la poesia catalana del segle XX.
En el poema «pare» (Horacianes, Les pedres de l'àmfora, OC 2; 17 de l'antologia),
Estellés tracta la relació amb son pare, sense abandonar el joc poètic que li proporciona
adoptar la veu del poeta llatí Horaci.
3.Quina opinió expressa el poeta al voltant de l'analfabetisme de son pare?
Un poema especialment relacionat amb els orígens familiars és «L'ofici» (Llibre de
meravelles), potser un dels en què més significativament es parla de l'ofici familiar de
forner i de com va conformar-li la manera de ser. L'OFICI
4. En aquest poema hi ha uns quants termes que pertanyen al camp semàntic de
l'elaboració tradicional del pa. Esbrineu el significat de:
rent, pastar, ganiveta, escombrar, alcavor, panera
Feu les vostres consultes al Diccionari català-valencià-balear, en línia
5. Visualitzeu la imatge d'aquesta adreça web que conté un exemple de plat de Manises (plat de demanada: http://mnceramica.mcu.es/c_plato_pedida. i llegiu el poema en qüestió. Després, contesteu les qüestions que hi ha tot seguit:
6. El plat del poema i el de la imatge també poden relacionar-se amb alguna de les
etapes de la vida d'una dona. Especifiqueu en què consisteix aquesta relació i el
vers en concret en què s'expressa aquesta relació.
7.Visiteu aquesta pàgina: http://www.xtec.es/lic/centre/professorat/joc/prof_lleng_joc3.htm#classifica
i feu la llista dels jocs que hàgiu practicat. De cada joc, expliqueu com el vau
conèixer.
Estellés té un poema, «A Sant Vicent Ferrer» (p.38), en què el poeta s'adreça directament a aquest sant. Tot consultant les informacions que podeu trobar-ne a Internet, a la Hiperenciclopèdia i a la Viquipèdia, contesteu aquestes preguntes:
9. Feu una breu ressenya biogràfica del sant.
10. Quin paper juga sant Vicent Ferrer en l'imaginari religiós valencià?
El to de crònica social de la dona potser s'accentua encara més en el poema «La dona que ven coses, a la nit, a la porta» (Hotel París, Les Homilies d'Organyà, OC 6; 15 de l'antologia), en què es fa un recorregut per una varietat de dones il•lustrativa de la realitat femenina dels primers anys cinquanta. Llegiu el poema i feu les activitats que segueixen:
11. Aclariu el significat d'aquestes paraules:
escurada: Acció d’escurar o d’escurar-se; l’efecte. O conjunt de plats, escudilles, olles, etc…usats en la cuina o el menjador.
agrana: Escombrar
natges: Part carnosa de la regió posterior del cos immediatament sobre la cuixa.
safa: Gibrella
copules: Element lingüístic que uneix l’atribut i el subjecte.
egloga: Poema bucòlic en què s’introdueixen pastors que conversen de llurs amors, de les coses de la vida campestre
12.Busca informació de Joan fuster.
13. Relacioneu els adjectius de la columna de l’esquerra, que apareixen en els poemes de
l’antologia amb un sinònim dels que hi ha a la columna de la dreta. Feu servir el diccionari
si és necessari:
novell
coenta
bord
prenyada
mollar
molsuda
remullats
tendre
saberuts
nou socarrada
tendral
doctes
atarantats
arruixats
bastard
torbats
embarassada
socarrimada
cremant
14. Fent servir el diccionari, esbrineu el significat que tenen els substantius remarcats de
les citacions següents en el context en què apareixen:
1. i et segueixen xafant llaunes buides i tests (1.30)
2. Car tu ens duus un perquè / i un gratíssim desfici (1.35-36)
3. els cossos ajaguts sobre l’estora (2.5)
4. com si em tirassen un alè al bescoll (2.75)
5. M’esmolaré la llengua, si vols, en un rastell (6.28)
6. Em llavaré les mans amb aigua i sabó (6.29)
7. és l’hora violenta, per fi, de la saó (6.67)
8. (O de seure’s a un còdol i callar ja de tot?) (6.73)
9. d’anar a rebolcons entre abraços i arraps (9.17)
10. El naixement d’un fill, el poal ple de sang (10.34)
11. l’expose dins el plat en tongades incitants (16. 9)
12 sota l’albercoquer puja l’aigua la sínia (22.10)
13. entrava els feixos de pinassa (22.35)
14. no li podia regalar altra cosa que una dècima, / o el furt breu d’un gesmil
(25.46-47)
15.Algunes paraules de les que apareixen en els poemes d’Estellés són exclusivament
valencianes. Cerqueu-ne el significat mitjançant el diccionari:
tomellos (2.92), llimera (3.15), alcavor (6.26),
algeps (12.20), safa (15.15), llima (22.6), gesmils (24.46).
En atenció a la seva intenció transgressora, Vicent Andrés Estellés incorpora a la seva
poesia paraules pròpies dels registres col•loquials de la llengua, ja sigui en atenció a la
seva incorrecció gramatical, ja per tractar-se de vulgarismes o de camps semàntics, com
el sexual, proscrits dels registres més formals. A continuació, substituïu les paraules
remarcades per unes altres que no contravinguin la normativa o que corresponguin a
registres lingüístics més formals:
1. blanca de carns i freda d’entrecuix (5.8)
2.Tinc que posar-me a escriure't, car no hi ha altre remei (6.13)
3. Dec d'escriure un poema a Sant Vicent Ferrer. (6.15)
4. Dóna’m lluita, car jo posaré el demés (6.39)
5. S’escolta la campana. (10.41)
6. cloc els ulls i me’l fot (16.20)
7. Es pixa un gos en la teua sabata (20.8)
8. A l’extrem del llarg fil amb cagades de mosques (25.56)
17 En contrast amb la base popular i col•loquial del seu llenguatge poètic, Estellés també
incorpora molts cultismes exclusius del registre literari, a causa de la seva rica cultura
literària . En els versos següents, substituïu els cultismes remarcats per paraules corrents, tot
respectant el sentit de la frase:
1. trèmulament oferta / a la follia immensa de la vespra (1,14-15)
2. I peixos diminuts o dagues invisibles (1.39)
3. ...i vaig plorar / allí, a la voravia, i tots passaven (2, 76-77)
4. que agafen el tramvia i ploren, cada jorn (6.59)
5. Es desperta Ausiàs March en el vas del carner (7.43)
6. sospesant-los els pits, colpejant-los les natges (15.14)
7. just al moment de la seua puixança (23.5)
8. ple de besades i de nafres (25.72)
Estellés?
En «El meu origen t'ho explicaria», a més del joc literari que Estellés estableix amb el poeta llatí Ruf Fest Aviè, hi ha una referència al poeta català Joan Salvat-Papasseit:
2. Tot fent servir les eines de cerca per Internet que ja coneixeu, si us és necessari,
situeu Joan Salvat-Papasseit en el panorama de la poesia catalana del segle XX.
En el poema «pare» (Horacianes, Les pedres de l'àmfora, OC 2; 17 de l'antologia),
Estellés tracta la relació amb son pare, sense abandonar el joc poètic que li proporciona
adoptar la veu del poeta llatí Horaci.
3.Quina opinió expressa el poeta al voltant de l'analfabetisme de son pare?
Un poema especialment relacionat amb els orígens familiars és «L'ofici» (Llibre de
meravelles), potser un dels en què més significativament es parla de l'ofici familiar de
forner i de com va conformar-li la manera de ser. L'OFICI
4. En aquest poema hi ha uns quants termes que pertanyen al camp semàntic de
l'elaboració tradicional del pa. Esbrineu el significat de:
rent, pastar, ganiveta, escombrar, alcavor, panera
Feu les vostres consultes al Diccionari català-valencià-balear, en línia
5. Visualitzeu la imatge d'aquesta adreça web que conté un exemple de plat de Manises (plat de demanada: http://mnceramica.mcu.es/c_plato_pedida. i llegiu el poema en qüestió. Després, contesteu les qüestions que hi ha tot seguit:
6. El plat del poema i el de la imatge també poden relacionar-se amb alguna de les
etapes de la vida d'una dona. Especifiqueu en què consisteix aquesta relació i el
vers en concret en què s'expressa aquesta relació.
7.Visiteu aquesta pàgina: http://www.xtec.es/lic/centre/professorat/joc/prof_lleng_joc3.htm#classifica
i feu la llista dels jocs que hàgiu practicat. De cada joc, expliqueu com el vau
conèixer.
Estellés té un poema, «A Sant Vicent Ferrer» (p.38), en què el poeta s'adreça directament a aquest sant. Tot consultant les informacions que podeu trobar-ne a Internet, a la Hiperenciclopèdia i a la Viquipèdia, contesteu aquestes preguntes:
9. Feu una breu ressenya biogràfica del sant.
10. Quin paper juga sant Vicent Ferrer en l'imaginari religiós valencià?
El to de crònica social de la dona potser s'accentua encara més en el poema «La dona que ven coses, a la nit, a la porta» (Hotel París, Les Homilies d'Organyà, OC 6; 15 de l'antologia), en què es fa un recorregut per una varietat de dones il•lustrativa de la realitat femenina dels primers anys cinquanta. Llegiu el poema i feu les activitats que segueixen:
11. Aclariu el significat d'aquestes paraules:
escurada: Acció d’escurar o d’escurar-se; l’efecte. O conjunt de plats, escudilles, olles, etc…usats en la cuina o el menjador.
agrana: Escombrar
natges: Part carnosa de la regió posterior del cos immediatament sobre la cuixa.
safa: Gibrella
copules: Element lingüístic que uneix l’atribut i el subjecte.
egloga: Poema bucòlic en què s’introdueixen pastors que conversen de llurs amors, de les coses de la vida campestre
12.Busca informació de Joan fuster.
13. Relacioneu els adjectius de la columna de l’esquerra, que apareixen en els poemes de
l’antologia amb un sinònim dels que hi ha a la columna de la dreta. Feu servir el diccionari
si és necessari:
novell
coenta
bord
prenyada
mollar
molsuda
remullats
tendre
saberuts
nou socarrada
tendral
doctes
atarantats
arruixats
bastard
torbats
embarassada
socarrimada
cremant
14. Fent servir el diccionari, esbrineu el significat que tenen els substantius remarcats de
les citacions següents en el context en què apareixen:
1. i et segueixen xafant llaunes buides i tests (1.30)
2. Car tu ens duus un perquè / i un gratíssim desfici (1.35-36)
3. els cossos ajaguts sobre l’estora (2.5)
4. com si em tirassen un alè al bescoll (2.75)
5. M’esmolaré la llengua, si vols, en un rastell (6.28)
6. Em llavaré les mans amb aigua i sabó (6.29)
7. és l’hora violenta, per fi, de la saó (6.67)
8. (O de seure’s a un còdol i callar ja de tot?) (6.73)
9. d’anar a rebolcons entre abraços i arraps (9.17)
10. El naixement d’un fill, el poal ple de sang (10.34)
11. l’expose dins el plat en tongades incitants (16. 9)
12 sota l’albercoquer puja l’aigua la sínia (22.10)
13. entrava els feixos de pinassa (22.35)
14. no li podia regalar altra cosa que una dècima, / o el furt breu d’un gesmil
(25.46-47)
15.Algunes paraules de les que apareixen en els poemes d’Estellés són exclusivament
valencianes. Cerqueu-ne el significat mitjançant el diccionari:
tomellos (2.92), llimera (3.15), alcavor (6.26),
algeps (12.20), safa (15.15), llima (22.6), gesmils (24.46).
En atenció a la seva intenció transgressora, Vicent Andrés Estellés incorpora a la seva
poesia paraules pròpies dels registres col•loquials de la llengua, ja sigui en atenció a la
seva incorrecció gramatical, ja per tractar-se de vulgarismes o de camps semàntics, com
el sexual, proscrits dels registres més formals. A continuació, substituïu les paraules
remarcades per unes altres que no contravinguin la normativa o que corresponguin a
registres lingüístics més formals:
1. blanca de carns i freda d’entrecuix (5.8)
2.Tinc que posar-me a escriure't, car no hi ha altre remei (6.13)
3. Dec d'escriure un poema a Sant Vicent Ferrer. (6.15)
4. Dóna’m lluita, car jo posaré el demés (6.39)
5. S’escolta la campana. (10.41)
6. cloc els ulls i me’l fot (16.20)
7. Es pixa un gos en la teua sabata (20.8)
8. A l’extrem del llarg fil amb cagades de mosques (25.56)
17 En contrast amb la base popular i col•loquial del seu llenguatge poètic, Estellés també
incorpora molts cultismes exclusius del registre literari, a causa de la seva rica cultura
literària . En els versos següents, substituïu els cultismes remarcats per paraules corrents, tot
respectant el sentit de la frase:
1. trèmulament oferta / a la follia immensa de la vespra (1,14-15)
2. I peixos diminuts o dagues invisibles (1.39)
3. ...i vaig plorar / allí, a la voravia, i tots passaven (2, 76-77)
4. que agafen el tramvia i ploren, cada jorn (6.59)
5. Es desperta Ausiàs March en el vas del carner (7.43)
6. sospesant-los els pits, colpejant-los les natges (15.14)
7. just al moment de la seua puixança (23.5)
8. ple de besades i de nafres (25.72)
Subscribe to:
Comments (Atom)