1-creieu que la vostra escola és un dels elements més importants d’integració de les persones vingudes
de fora de Catalunya? Per què? si per que hi ha mes integracio social
– De quins països provenen els companys i companyes del vostre centre? Els ha estat fàcil l’adaptació
a Catalunya, a la gent, al clima, a la llengua, a la gastronomia, als costums…?
equador,marroc,romania,colombia
2-Busqueu, a la vostra població o al vostre barri, quin és el teixit associatiu que permet el retrobament
dels diferents nuclis de població arribats a Catalunya des de diferents punts del món i digueu quina
mena d’entitats propicien aquesta agrupació: culturals, d’oci, de servei? Detalleu-les a continuació
i digueu quines activitats hi desenvolupen.
3-Anys enrere, resultava difícil de trobar en qualsevol població catalana productes propis d’altres països.
– Creieu que això ha canviat ara? Per què? Quina mena de productes s’hi comercialitzen més habitualment?
Thursday, May 21, 2009
pag 7 del dossier de la sortida de literatura
1-Busqueu fotografies actuals dels llocs on van
ubicar-se els camps de concentració francesos.
Hi queda algun rastre que els identifiqui?
els camps de concentració es diferencia perque alguns llocs estan tancats amb reixes per que no s´ecapara la gent
2-Informeu-vos de la capacitat mitjana d’un camp
de futbol de primera divisió i calculeu quants
camps de futbol podrien omplir-se amb el
nombre de refugiats que van passar a França.
18,3 camps de futbol
3-Cerqueu quin o quins municipis de Catalunya
tenen un nombre d’habitants semblant. Perquè
us en feu una idea, us direm que la comarca del
Tarragonès té actualment una població de
204.242 habitants.
# arago
# Abrera
# Aguilar de Segarra
# Aiguafreda
# Alella
# Alpens
# Ametlla del Vallès - L
# Arenys de Mar
# Arenys de Munt
# Argençola
# Argentona
# Artés
# Avià
# Avinyó
# Avinyonet del Penedès
# Badalona
# Badia del Vallès
# Bagà
# Balenyà
# Balsareny
# Barberà del Vallès
# Barcelona
# Begues
# Bellprat
# Berga
# Bigues i Riells
# Borredà
# Bruc - El
# Brull - El
# Cabanyes - Les
# Cabrera de Mar
# Cabrera dIgualada
# Cabrils
# Calaf
# Calders
# Caldes de Montbui
# Caldes dEstrac
# Calella
# Calonge de Segarra
# Calldetenes
# Callús
# Campins
# Canet de Mar
# Canovelles
# Cànoves i Samalús
# Canyelles
# Capellades
# Capolat
# Cardedeu
# Cardona
# Carme
# Casserres
# Castell de lAreny
# Castellar de nHug
# Castellar del Riu
# Castellar del Vallès
# Castellbell i el Vilar
# Castellbisbal
# Castellcir
# Castelldefels
# Castellet i la Gornal
# Castellfollit de Riubregós
# Castellfollit del Boix
# Castellgalí
# Castellnou de Bages
# Castellolí
# Castellterçol
# Castellví de la Marca
# Castellví de Rosanes
# Centelles
# Cercs
# Cerdanyola del Vallès
# Cervelló
# Collbató
# Collsuspina
# Copons
# Corbera de Llobregat
# Cornellà de Llobregat
# Cubelles
# Dosrius
# Esparreguera
# Esplugues de Llobregat
# Espunyola - L
# Estany - L
# Figaró Montmany
# Fígols
# Fogars de la Selva
# Fogars de Montclús
# Folgueroles
# Fonollosa
# Font rubí
# Franqueses del Vallès - Les
# Gaià
# Gallifa
# Garriga - La
# Gavà
# Gelida
# Gironella
# Gisclareny
# Granada - La
# Granera
# Granollers
# Gualba
# Guardiola de Berguedà
# Gurb
# Hospitalet de Llobregat - L
# Hostalets de Pierola - Els
# Igualada
# Jorba
# Llacuna - La
# Llagosta - La
# Lliçà dAmunt
# Lliçà de Vall
# Llinars del Vallès
ubicar-se els camps de concentració francesos.
Hi queda algun rastre que els identifiqui?
els camps de concentració es diferencia perque alguns llocs estan tancats amb reixes per que no s´ecapara la gent
2-Informeu-vos de la capacitat mitjana d’un camp
de futbol de primera divisió i calculeu quants
camps de futbol podrien omplir-se amb el
nombre de refugiats que van passar a França.
18,3 camps de futbol
3-Cerqueu quin o quins municipis de Catalunya
tenen un nombre d’habitants semblant. Perquè
us en feu una idea, us direm que la comarca del
Tarragonès té actualment una població de
204.242 habitants.
# arago
# Abrera
# Aguilar de Segarra
# Aiguafreda
# Alella
# Alpens
# Ametlla del Vallès - L
# Arenys de Mar
# Arenys de Munt
# Argençola
# Argentona
# Artés
# Avià
# Avinyó
# Avinyonet del Penedès
# Badalona
# Badia del Vallès
# Bagà
# Balenyà
# Balsareny
# Barberà del Vallès
# Barcelona
# Begues
# Bellprat
# Berga
# Bigues i Riells
# Borredà
# Bruc - El
# Brull - El
# Cabanyes - Les
# Cabrera de Mar
# Cabrera dIgualada
# Cabrils
# Calaf
# Calders
# Caldes de Montbui
# Caldes dEstrac
# Calella
# Calonge de Segarra
# Calldetenes
# Callús
# Campins
# Canet de Mar
# Canovelles
# Cànoves i Samalús
# Canyelles
# Capellades
# Capolat
# Cardedeu
# Cardona
# Carme
# Casserres
# Castell de lAreny
# Castellar de nHug
# Castellar del Riu
# Castellar del Vallès
# Castellbell i el Vilar
# Castellbisbal
# Castellcir
# Castelldefels
# Castellet i la Gornal
# Castellfollit de Riubregós
# Castellfollit del Boix
# Castellgalí
# Castellnou de Bages
# Castellolí
# Castellterçol
# Castellví de la Marca
# Castellví de Rosanes
# Centelles
# Cercs
# Cerdanyola del Vallès
# Cervelló
# Collbató
# Collsuspina
# Copons
# Corbera de Llobregat
# Cornellà de Llobregat
# Cubelles
# Dosrius
# Esparreguera
# Esplugues de Llobregat
# Espunyola - L
# Estany - L
# Figaró Montmany
# Fígols
# Fogars de la Selva
# Fogars de Montclús
# Folgueroles
# Fonollosa
# Font rubí
# Franqueses del Vallès - Les
# Gaià
# Gallifa
# Garriga - La
# Gavà
# Gelida
# Gironella
# Gisclareny
# Granada - La
# Granera
# Granollers
# Gualba
# Guardiola de Berguedà
# Gurb
# Hospitalet de Llobregat - L
# Hostalets de Pierola - Els
# Igualada
# Jorba
# Llacuna - La
# Llagosta - La
# Lliçà dAmunt
# Lliçà de Vall
# Llinars del Vallès
Friday, May 15, 2009
El 26 de enero de 1939, las tropas de Franco están en las puertas de Barcelona. Una riada de gente inicia el camino del exilio. Entre esta multitud hay escritores e intelectuales, artistas y hombres de ciencia. Gracias al apoyo de varias organizaciones, pasan los primeros meses en refugios en el sur de Francia. Otros, con menos suerte, acaban en los campos de concentración precariamente acondicionados en yermos y playas. Empieza una aventura que obliga a tomar decisiones, que se traducen en cambios radicales en la forma de vivir. Europa se prepara para la Segunda Guerra Mundial. Y en América, sólo tres países abren sus puertas a la avalancha de refugiados: México, Chile y la República Dominicana.
Thursday, April 16, 2009
“Brida”, de Bruixa de dol (1979
Maria Mercè Marçal:
“Brida”, de Bruixa de dol (1979
A la fira dels Folls
jo hi aniria.
Vindria qui sap d'on
-i ningú no ho sabria-
amb els llavis oscats
de molta vida,
traginer de cançons
en cavall sense brida.
Quin esquer se m'arrapa
a la geniva?
Amor, estel amarg
a la deriva,
em fa senyals: jo vaig
per l'altra riba,
traginer de cançons
en cavall sense brida.
Cadenes són presons
i jo en fugia
pel call dels bandolers
a trenc de dia.
a la fira dels Folls
jo hi aniria
traginer de cançons
en cavall sense brida.
“Brida”, de Bruixa de dol (1979
A la fira dels Folls
jo hi aniria.
Vindria qui sap d'on
-i ningú no ho sabria-
amb els llavis oscats
de molta vida,
traginer de cançons
en cavall sense brida.
Quin esquer se m'arrapa
a la geniva?
Amor, estel amarg
a la deriva,
em fa senyals: jo vaig
per l'altra riba,
traginer de cançons
en cavall sense brida.
Cadenes són presons
i jo en fugia
pel call dels bandolers
a trenc de dia.
a la fira dels Folls
jo hi aniria
traginer de cançons
en cavall sense brida.
Thursday, April 2, 2009
CAPUTXINADA
La Caputxinada és el nom amb que es coneixen els fets que varen tenir lloc al convent dels Pares Caputxins de Sarrià (Barcelona), entre el 9 i el 11 de març de 1966 amb motiu de l'assemblea constitutiva del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) on s'havien d'aprovar la declaració de principis i els estatuts del sindicat. Hi assistiren 450 representants d'estudiants, professors i intel·lectuals, com Salvador Espriu, Ernest Lluch, Oriol Bohigas, Maria Aurèlia Capmany, Antoni Tàpies, Jordi Solé Tura, Raimon Obiols, Josep Maria Benet i Jornet, Montserrat Roig i Fransitorra, Ricard Salvat, Joan Oliver, José Agustín Goytisolo, Albert Ràfols-Casamada, Manuel Sacristán, Francisco Fernández Buey, Josep Maria Trias de Bes i Serra, Mercè Sala i altres.
El setge i posterior assalt al convent de la policia franquista ordenat pel comissari Vicente Juan Creix i el responsable de governació Camilo Alonso Vega engegà un moviment unitari de solidaritat política i ciutadana, que fou el germen de la Taula Rodona Democràtica de l'oposició catalana (antecedent de l'Assemblea de Catalunya), i reforçà la incorporació a la lluita antifranquista de sectors eclesiàstics, amb una manifestació de capellans a Barcelona l'11 de maig del mateix any.
El setge i posterior assalt al convent de la policia franquista ordenat pel comissari Vicente Juan Creix i el responsable de governació Camilo Alonso Vega engegà un moviment unitari de solidaritat política i ciutadana, que fou el germen de la Taula Rodona Democràtica de l'oposició catalana (antecedent de l'Assemblea de Catalunya), i reforçà la incorporació a la lluita antifranquista de sectors eclesiàstics, amb una manifestació de capellans a Barcelona l'11 de maig del mateix any.
PRIMERA GUEERA MUNDIAL
- Quins països s’hi van veure implicats?
Alemamya, Russia, Gran Bretanya, França, Estats Units, Italia, Austria-Hongria.
- Què va desencadenar la guerra ?
L’assasinat del hereu de la corona de l’imperi austrihongarés.
- Quins personatges i van intervenir?
chiduque Francisco Fernando de Austria: heredero de la Corona imperial austríaca, fue asesinado en la ciudad de Sarajevo (Bosnia). Austria responsabilizó a Serbia del atentado y en el mes de Julio le declaró la guerra.
• Helmuth Von Molke: ejecutó un plan contra Francia y Rusia.
• Erich Von Falkenhaym: general alemán que hizo frente a la ofensiva anglo-francesa.
• A.V Sam Sonov y P.K. Rennen Kampf: generales que derrotaron al ejercito Austríaco.
• Paul Von Hinderburg y Erich Ludendorff: derrotaton al ejercito ruso en las batallas de Tannanberg. Ludendorff solicitó al gobierno un armisticio.
• Guillermo II: Emperador d Baviera huyó a los países bajos por el levantamiento contra el Rey.
• Simuts: general que recibe el mando de las fuerzas aliadas que sé encargarian de la invasión de Africa Oriental.
• Ferdinand Foch: general encargado de la coordinación de las operaciones aliadas en el último esfuerzo de los alemanes.
• Phillipp Petain: General francés a quien fue confiada la defensa de Francia en el ataque realizado por Falkenhayn en su contra.
• Laur Gueórguievich Kornilov: General de las fuerzas rusas que lucharon contra los alemanes.
• Armando Diaz: general italiano que reemplazó al general Cadorna.
• Alejandro: era el hijo de Constantino, ejercía autoridad sobre la presidencia del gobierno.
• Rey Constantino: favoreció a los imperios centrales a pesar de su declarada neutralidad.
• Eleuterios Venizelos: declaró la guerra a Alemania y Bulgaria el 3 de noviembre. Se convirtió en el presidente del gobierno el 12 de junio.
• Abdulah Ybn Husagn: dirigió con su papá la revelión de Hiyad, posteriormente es nombrado por los británicos el Rey de Hiyad.
• Nivelle-Henri Philippe Pétain: ante el fracaso de Nivelle contra los franceses es reemplazado en su cargo por el general Henri Philippe Pétan.
• Thomas Edward Lawrence: dirigió la rebelión árabe contra los turcos.
• Edmund Allenby: dirigió las fuerzas que intentaron conquistar Gaza (Palestina).
• Sir Edward Grey: primer visconde de Fallodon, propuso el 26 de junio que Gran Bretaña, Francia, Alemania e Italia se reunieran en una conferencia para arbitar en la disputa Austro-Serbia, pero Alemania declinó dicha oferta.
• Conde Alfred Von Schlieffen: fue el jefe del Estado mayor alemán desde 1891 hasta 1907. Elaboró el Plan Schlieffen.
• Joseph Joffre: Dirigió a los franceses para que rodearan a Paris y atacaran al priemer ejercito alemán.
• Maximilian Spee: causó importantes daños en las instalaciones francesas.
• Alexi Aleséieuich Brusilov: estaba unido a las tropas rusas.
• August Von Mackensen: lanzaron un fuerte ataque sobre Serbia desde Arabia-Hungría.
• Sir Ian Hamilton: bombardeó los fuertes turcos de los estrechos, en Febrero de 1915.
• Douglas Haig: intenta romper las líneas de los alemanes en el oeste mediante una ofensiva masiva en la región del río Somme.
• Henri Philippe Pétain: defendió a la ciudad de la batalla de Verdún que estaba al amando de los alemanes.
• Robert Georges Nivelle: reemplazó a Joffre como commandant general ade los ejercitos franceses del norte y del noreste en el mes de noviembre.
• Thomas Woodrow Wilson: presidente de los Estados Unidos de Norte América, estuvo vinculado con las negociaciones de paz. Al estallar la guerra en Europa el presidente Wilson proclamó formalmente la neutralidad de Estados Unidos. Esta declaración no evitó que surgieran tendencias favorables a uno u otro bando contendiente en el país. El presidente Wilson jugó UN destacado papel en la Conferencia de Paz celebrada en París en 1919 tras la derrota de Alemania.
- Com es va resoldre la guerra?
Verhandlungen des Deutschen Reichstages , July 19, 1917 Verhandlungen des Deutschen Reichstag, 19 de juliol de 1917
On July 19th, Reichstag Deputy Matthias Erzberger introduced a peace resolution which was passed, 212 votes to 126. El 19 de juliol, Matthias Erzberger Reichstag Adjunt presentar una resolució de pau que va ser aprovada, 212 vots a favor, 126.
Com a l'1 d'agost de 1914, així també ara a la vora d'un quart any de la guerra, les paraules del discurs del tron, encara espera: "No som impulsats per l'ànsia de conquesta". Germany took up arms in defense of her freedom, her independence, and the integrity of her soil. Alemanya es van aixecar en armes en defensa de la seva llibertat, la seva independència i la integritat de la seva terra. The Reichstag strives for a peace of understanding and a lasting reconciliation of peoples. El Reichstag s'esforça per aconseguir un enteniment de la pau duradora i la reconciliació dels pobles. Any violations of territory, and political, economic, and financial persecutions are incompatible with such a peace. Violació de qualsevol territori, i polítics, econòmics, financers i les persecucions són incompatibles amb la pau.
The Reichstag rejects any plan which proposes the imposition of economic barriers or the solidification of national hatreds after the war. El Reichstag rebutja qualsevol pla que es proposa la imposició de barreres econòmiques o de la solidificació dels odis nacionals després de la guerra. The freedom of the seas must be maintained. La llibertat dels mars s'ha de mantenir. Economic peace alone will lead to the friendly association of peoples. Econòmic pau per si sola portar a l'associació d'amistat dels pobles. The Reichstag will promote actively the creation of international organizations of justice. El Reichstag es promourà activament la creació de les organitzacions internacionals de justícia.
However, as long as the enemy governments refuse to agree to such a peace, as long as they threaten Germany and her allies with conquest and domination, so long will the German people stand united and unshaken, and they will fight until their right and that of their allies are made secure. No obstant això, mentre l'enemic els governs es neguen a acceptar la pau, sempre que amenacen Alemanya i els seus aliats amb la conquesta i dominació, en tant que el poble alemany de peu ferm i unida, i que lluitarà fins el seu dret i que dels seus aliats es fan segur. Thus united, the German people remain unconquerable. Així units, el poble alemany segueixen sent inconquistables. The Reichstag feels that in this sentiment it is united with the men who have fought with courage to protect the Fatherland The undying gratitude of our people goes out to them. El Reichstag es sent que en aquest sentiment s'uneix als homes que han lluitat amb valentia per protegir la Pàtria L'etern agraïment del nostre poble va a ells.
- Quins països s’hi van veure implicats?
Alemamya, Russia, Gran Bretanya, França, Estats Units, Italia, Austria-Hongria.
- Què va desencadenar la guerra ?
L’assasinat del hereu de la corona de l’imperi austrihongarés.
- Quins personatges i van intervenir?
chiduque Francisco Fernando de Austria: heredero de la Corona imperial austríaca, fue asesinado en la ciudad de Sarajevo (Bosnia). Austria responsabilizó a Serbia del atentado y en el mes de Julio le declaró la guerra.
• Helmuth Von Molke: ejecutó un plan contra Francia y Rusia.
• Erich Von Falkenhaym: general alemán que hizo frente a la ofensiva anglo-francesa.
• A.V Sam Sonov y P.K. Rennen Kampf: generales que derrotaron al ejercito Austríaco.
• Paul Von Hinderburg y Erich Ludendorff: derrotaton al ejercito ruso en las batallas de Tannanberg. Ludendorff solicitó al gobierno un armisticio.
• Guillermo II: Emperador d Baviera huyó a los países bajos por el levantamiento contra el Rey.
• Simuts: general que recibe el mando de las fuerzas aliadas que sé encargarian de la invasión de Africa Oriental.
• Ferdinand Foch: general encargado de la coordinación de las operaciones aliadas en el último esfuerzo de los alemanes.
• Phillipp Petain: General francés a quien fue confiada la defensa de Francia en el ataque realizado por Falkenhayn en su contra.
• Laur Gueórguievich Kornilov: General de las fuerzas rusas que lucharon contra los alemanes.
• Armando Diaz: general italiano que reemplazó al general Cadorna.
• Alejandro: era el hijo de Constantino, ejercía autoridad sobre la presidencia del gobierno.
• Rey Constantino: favoreció a los imperios centrales a pesar de su declarada neutralidad.
• Eleuterios Venizelos: declaró la guerra a Alemania y Bulgaria el 3 de noviembre. Se convirtió en el presidente del gobierno el 12 de junio.
• Abdulah Ybn Husagn: dirigió con su papá la revelión de Hiyad, posteriormente es nombrado por los británicos el Rey de Hiyad.
• Nivelle-Henri Philippe Pétain: ante el fracaso de Nivelle contra los franceses es reemplazado en su cargo por el general Henri Philippe Pétan.
• Thomas Edward Lawrence: dirigió la rebelión árabe contra los turcos.
• Edmund Allenby: dirigió las fuerzas que intentaron conquistar Gaza (Palestina).
• Sir Edward Grey: primer visconde de Fallodon, propuso el 26 de junio que Gran Bretaña, Francia, Alemania e Italia se reunieran en una conferencia para arbitar en la disputa Austro-Serbia, pero Alemania declinó dicha oferta.
• Conde Alfred Von Schlieffen: fue el jefe del Estado mayor alemán desde 1891 hasta 1907. Elaboró el Plan Schlieffen.
• Joseph Joffre: Dirigió a los franceses para que rodearan a Paris y atacaran al priemer ejercito alemán.
• Maximilian Spee: causó importantes daños en las instalaciones francesas.
• Alexi Aleséieuich Brusilov: estaba unido a las tropas rusas.
• August Von Mackensen: lanzaron un fuerte ataque sobre Serbia desde Arabia-Hungría.
• Sir Ian Hamilton: bombardeó los fuertes turcos de los estrechos, en Febrero de 1915.
• Douglas Haig: intenta romper las líneas de los alemanes en el oeste mediante una ofensiva masiva en la región del río Somme.
• Henri Philippe Pétain: defendió a la ciudad de la batalla de Verdún que estaba al amando de los alemanes.
• Robert Georges Nivelle: reemplazó a Joffre como commandant general ade los ejercitos franceses del norte y del noreste en el mes de noviembre.
• Thomas Woodrow Wilson: presidente de los Estados Unidos de Norte América, estuvo vinculado con las negociaciones de paz. Al estallar la guerra en Europa el presidente Wilson proclamó formalmente la neutralidad de Estados Unidos. Esta declaración no evitó que surgieran tendencias favorables a uno u otro bando contendiente en el país. El presidente Wilson jugó UN destacado papel en la Conferencia de Paz celebrada en París en 1919 tras la derrota de Alemania.
- Com es va resoldre la guerra?
Verhandlungen des Deutschen Reichstages , July 19, 1917 Verhandlungen des Deutschen Reichstag, 19 de juliol de 1917
On July 19th, Reichstag Deputy Matthias Erzberger introduced a peace resolution which was passed, 212 votes to 126. El 19 de juliol, Matthias Erzberger Reichstag Adjunt presentar una resolució de pau que va ser aprovada, 212 vots a favor, 126.
Com a l'1 d'agost de 1914, així també ara a la vora d'un quart any de la guerra, les paraules del discurs del tron, encara espera: "No som impulsats per l'ànsia de conquesta". Germany took up arms in defense of her freedom, her independence, and the integrity of her soil. Alemanya es van aixecar en armes en defensa de la seva llibertat, la seva independència i la integritat de la seva terra. The Reichstag strives for a peace of understanding and a lasting reconciliation of peoples. El Reichstag s'esforça per aconseguir un enteniment de la pau duradora i la reconciliació dels pobles. Any violations of territory, and political, economic, and financial persecutions are incompatible with such a peace. Violació de qualsevol territori, i polítics, econòmics, financers i les persecucions són incompatibles amb la pau.
The Reichstag rejects any plan which proposes the imposition of economic barriers or the solidification of national hatreds after the war. El Reichstag rebutja qualsevol pla que es proposa la imposició de barreres econòmiques o de la solidificació dels odis nacionals després de la guerra. The freedom of the seas must be maintained. La llibertat dels mars s'ha de mantenir. Economic peace alone will lead to the friendly association of peoples. Econòmic pau per si sola portar a l'associació d'amistat dels pobles. The Reichstag will promote actively the creation of international organizations of justice. El Reichstag es promourà activament la creació de les organitzacions internacionals de justícia.
However, as long as the enemy governments refuse to agree to such a peace, as long as they threaten Germany and her allies with conquest and domination, so long will the German people stand united and unshaken, and they will fight until their right and that of their allies are made secure. No obstant això, mentre l'enemic els governs es neguen a acceptar la pau, sempre que amenacen Alemanya i els seus aliats amb la conquesta i dominació, en tant que el poble alemany de peu ferm i unida, i que lluitarà fins el seu dret i que dels seus aliats es fan segur. Thus united, the German people remain unconquerable. Així units, el poble alemany segueixen sent inconquistables. The Reichstag feels that in this sentiment it is united with the men who have fought with courage to protect the Fatherland The undying gratitude of our people goes out to them. El Reichstag es sent que en aquest sentiment s'uneix als homes que han lluitat amb valentia per protegir la Pàtria L'etern agraïment del nostre poble va a ells.
1. Quin paral•lelisme es pot establir entre el seu origen i el de Vicent Andrés
Estellés?
En «El meu origen t'ho explicaria», a més del joc literari que Estellés estableix amb el poeta llatí Ruf Fest Aviè, hi ha una referència al poeta català Joan Salvat-Papasseit:
2. Tot fent servir les eines de cerca per Internet que ja coneixeu, si us és necessari,
situeu Joan Salvat-Papasseit en el panorama de la poesia catalana del segle XX.
En el poema «pare» (Horacianes, Les pedres de l'àmfora, OC 2; 17 de l'antologia),
Estellés tracta la relació amb son pare, sense abandonar el joc poètic que li proporciona
adoptar la veu del poeta llatí Horaci.
3.Quina opinió expressa el poeta al voltant de l'analfabetisme de son pare?
Un poema especialment relacionat amb els orígens familiars és «L'ofici» (Llibre de
meravelles), potser un dels en què més significativament es parla de l'ofici familiar de
forner i de com va conformar-li la manera de ser. L'OFICI
4. En aquest poema hi ha uns quants termes que pertanyen al camp semàntic de
l'elaboració tradicional del pa. Esbrineu el significat de:
rent, pastar, ganiveta, escombrar, alcavor, panera
Feu les vostres consultes al Diccionari català-valencià-balear, en línia
5. Visualitzeu la imatge d'aquesta adreça web que conté un exemple de plat de Manises (plat de demanada: http://mnceramica.mcu.es/c_plato_pedida. i llegiu el poema en qüestió. Després, contesteu les qüestions que hi ha tot seguit:
6. El plat del poema i el de la imatge també poden relacionar-se amb alguna de les
etapes de la vida d'una dona. Especifiqueu en què consisteix aquesta relació i el
vers en concret en què s'expressa aquesta relació.
7.Visiteu aquesta pàgina: http://www.xtec.es/lic/centre/professorat/joc/prof_lleng_joc3.htm#classifica
i feu la llista dels jocs que hàgiu practicat. De cada joc, expliqueu com el vau
conèixer.
Estellés té un poema, «A Sant Vicent Ferrer» (p.38), en què el poeta s'adreça directament a aquest sant. Tot consultant les informacions que podeu trobar-ne a Internet, a la Hiperenciclopèdia i a la Viquipèdia, contesteu aquestes preguntes:
9. Feu una breu ressenya biogràfica del sant.
10. Quin paper juga sant Vicent Ferrer en l'imaginari religiós valencià?
El to de crònica social de la dona potser s'accentua encara més en el poema «La dona que ven coses, a la nit, a la porta» (Hotel París, Les Homilies d'Organyà, OC 6; 15 de l'antologia), en què es fa un recorregut per una varietat de dones il•lustrativa de la realitat femenina dels primers anys cinquanta. Llegiu el poema i feu les activitats que segueixen:
11. Aclariu el significat d'aquestes paraules:
escurada: Acció d’escurar o d’escurar-se; l’efecte. O conjunt de plats, escudilles, olles, etc…usats en la cuina o el menjador.
agrana: Escombrar
natges: Part carnosa de la regió posterior del cos immediatament sobre la cuixa.
safa: Gibrella
copules: Element lingüístic que uneix l’atribut i el subjecte.
egloga: Poema bucòlic en què s’introdueixen pastors que conversen de llurs amors, de les coses de la vida campestre
12.Busca informació de Joan fuster.
13. Relacioneu els adjectius de la columna de l’esquerra, que apareixen en els poemes de
l’antologia amb un sinònim dels que hi ha a la columna de la dreta. Feu servir el diccionari
si és necessari:
novell
coenta
bord
prenyada
mollar
molsuda
remullats
tendre
saberuts
nou socarrada
tendral
doctes
atarantats
arruixats
bastard
torbats
embarassada
socarrimada
cremant
14. Fent servir el diccionari, esbrineu el significat que tenen els substantius remarcats de
les citacions següents en el context en què apareixen:
1. i et segueixen xafant llaunes buides i tests (1.30)
2. Car tu ens duus un perquè / i un gratíssim desfici (1.35-36)
3. els cossos ajaguts sobre l’estora (2.5)
4. com si em tirassen un alè al bescoll (2.75)
5. M’esmolaré la llengua, si vols, en un rastell (6.28)
6. Em llavaré les mans amb aigua i sabó (6.29)
7. és l’hora violenta, per fi, de la saó (6.67)
8. (O de seure’s a un còdol i callar ja de tot?) (6.73)
9. d’anar a rebolcons entre abraços i arraps (9.17)
10. El naixement d’un fill, el poal ple de sang (10.34)
11. l’expose dins el plat en tongades incitants (16. 9)
12 sota l’albercoquer puja l’aigua la sínia (22.10)
13. entrava els feixos de pinassa (22.35)
14. no li podia regalar altra cosa que una dècima, / o el furt breu d’un gesmil
(25.46-47)
15.Algunes paraules de les que apareixen en els poemes d’Estellés són exclusivament
valencianes. Cerqueu-ne el significat mitjançant el diccionari:
tomellos (2.92), llimera (3.15), alcavor (6.26),
algeps (12.20), safa (15.15), llima (22.6), gesmils (24.46).
En atenció a la seva intenció transgressora, Vicent Andrés Estellés incorpora a la seva
poesia paraules pròpies dels registres col•loquials de la llengua, ja sigui en atenció a la
seva incorrecció gramatical, ja per tractar-se de vulgarismes o de camps semàntics, com
el sexual, proscrits dels registres més formals. A continuació, substituïu les paraules
remarcades per unes altres que no contravinguin la normativa o que corresponguin a
registres lingüístics més formals:
1. blanca de carns i freda d’entrecuix (5.8)
2.Tinc que posar-me a escriure't, car no hi ha altre remei (6.13)
3. Dec d'escriure un poema a Sant Vicent Ferrer. (6.15)
4. Dóna’m lluita, car jo posaré el demés (6.39)
5. S’escolta la campana. (10.41)
6. cloc els ulls i me’l fot (16.20)
7. Es pixa un gos en la teua sabata (20.8)
8. A l’extrem del llarg fil amb cagades de mosques (25.56)
17 En contrast amb la base popular i col•loquial del seu llenguatge poètic, Estellés també
incorpora molts cultismes exclusius del registre literari, a causa de la seva rica cultura
literària . En els versos següents, substituïu els cultismes remarcats per paraules corrents, tot
respectant el sentit de la frase:
1. trèmulament oferta / a la follia immensa de la vespra (1,14-15)
2. I peixos diminuts o dagues invisibles (1.39)
3. ...i vaig plorar / allí, a la voravia, i tots passaven (2, 76-77)
4. que agafen el tramvia i ploren, cada jorn (6.59)
5. Es desperta Ausiàs March en el vas del carner (7.43)
6. sospesant-los els pits, colpejant-los les natges (15.14)
7. just al moment de la seua puixança (23.5)
8. ple de besades i de nafres (25.72)
Estellés?
En «El meu origen t'ho explicaria», a més del joc literari que Estellés estableix amb el poeta llatí Ruf Fest Aviè, hi ha una referència al poeta català Joan Salvat-Papasseit:
2. Tot fent servir les eines de cerca per Internet que ja coneixeu, si us és necessari,
situeu Joan Salvat-Papasseit en el panorama de la poesia catalana del segle XX.
En el poema «pare» (Horacianes, Les pedres de l'àmfora, OC 2; 17 de l'antologia),
Estellés tracta la relació amb son pare, sense abandonar el joc poètic que li proporciona
adoptar la veu del poeta llatí Horaci.
3.Quina opinió expressa el poeta al voltant de l'analfabetisme de son pare?
Un poema especialment relacionat amb els orígens familiars és «L'ofici» (Llibre de
meravelles), potser un dels en què més significativament es parla de l'ofici familiar de
forner i de com va conformar-li la manera de ser. L'OFICI
4. En aquest poema hi ha uns quants termes que pertanyen al camp semàntic de
l'elaboració tradicional del pa. Esbrineu el significat de:
rent, pastar, ganiveta, escombrar, alcavor, panera
Feu les vostres consultes al Diccionari català-valencià-balear, en línia
5. Visualitzeu la imatge d'aquesta adreça web que conté un exemple de plat de Manises (plat de demanada: http://mnceramica.mcu.es/c_plato_pedida. i llegiu el poema en qüestió. Després, contesteu les qüestions que hi ha tot seguit:
6. El plat del poema i el de la imatge també poden relacionar-se amb alguna de les
etapes de la vida d'una dona. Especifiqueu en què consisteix aquesta relació i el
vers en concret en què s'expressa aquesta relació.
7.Visiteu aquesta pàgina: http://www.xtec.es/lic/centre/professorat/joc/prof_lleng_joc3.htm#classifica
i feu la llista dels jocs que hàgiu practicat. De cada joc, expliqueu com el vau
conèixer.
Estellés té un poema, «A Sant Vicent Ferrer» (p.38), en què el poeta s'adreça directament a aquest sant. Tot consultant les informacions que podeu trobar-ne a Internet, a la Hiperenciclopèdia i a la Viquipèdia, contesteu aquestes preguntes:
9. Feu una breu ressenya biogràfica del sant.
10. Quin paper juga sant Vicent Ferrer en l'imaginari religiós valencià?
El to de crònica social de la dona potser s'accentua encara més en el poema «La dona que ven coses, a la nit, a la porta» (Hotel París, Les Homilies d'Organyà, OC 6; 15 de l'antologia), en què es fa un recorregut per una varietat de dones il•lustrativa de la realitat femenina dels primers anys cinquanta. Llegiu el poema i feu les activitats que segueixen:
11. Aclariu el significat d'aquestes paraules:
escurada: Acció d’escurar o d’escurar-se; l’efecte. O conjunt de plats, escudilles, olles, etc…usats en la cuina o el menjador.
agrana: Escombrar
natges: Part carnosa de la regió posterior del cos immediatament sobre la cuixa.
safa: Gibrella
copules: Element lingüístic que uneix l’atribut i el subjecte.
egloga: Poema bucòlic en què s’introdueixen pastors que conversen de llurs amors, de les coses de la vida campestre
12.Busca informació de Joan fuster.
13. Relacioneu els adjectius de la columna de l’esquerra, que apareixen en els poemes de
l’antologia amb un sinònim dels que hi ha a la columna de la dreta. Feu servir el diccionari
si és necessari:
novell
coenta
bord
prenyada
mollar
molsuda
remullats
tendre
saberuts
nou socarrada
tendral
doctes
atarantats
arruixats
bastard
torbats
embarassada
socarrimada
cremant
14. Fent servir el diccionari, esbrineu el significat que tenen els substantius remarcats de
les citacions següents en el context en què apareixen:
1. i et segueixen xafant llaunes buides i tests (1.30)
2. Car tu ens duus un perquè / i un gratíssim desfici (1.35-36)
3. els cossos ajaguts sobre l’estora (2.5)
4. com si em tirassen un alè al bescoll (2.75)
5. M’esmolaré la llengua, si vols, en un rastell (6.28)
6. Em llavaré les mans amb aigua i sabó (6.29)
7. és l’hora violenta, per fi, de la saó (6.67)
8. (O de seure’s a un còdol i callar ja de tot?) (6.73)
9. d’anar a rebolcons entre abraços i arraps (9.17)
10. El naixement d’un fill, el poal ple de sang (10.34)
11. l’expose dins el plat en tongades incitants (16. 9)
12 sota l’albercoquer puja l’aigua la sínia (22.10)
13. entrava els feixos de pinassa (22.35)
14. no li podia regalar altra cosa que una dècima, / o el furt breu d’un gesmil
(25.46-47)
15.Algunes paraules de les que apareixen en els poemes d’Estellés són exclusivament
valencianes. Cerqueu-ne el significat mitjançant el diccionari:
tomellos (2.92), llimera (3.15), alcavor (6.26),
algeps (12.20), safa (15.15), llima (22.6), gesmils (24.46).
En atenció a la seva intenció transgressora, Vicent Andrés Estellés incorpora a la seva
poesia paraules pròpies dels registres col•loquials de la llengua, ja sigui en atenció a la
seva incorrecció gramatical, ja per tractar-se de vulgarismes o de camps semàntics, com
el sexual, proscrits dels registres més formals. A continuació, substituïu les paraules
remarcades per unes altres que no contravinguin la normativa o que corresponguin a
registres lingüístics més formals:
1. blanca de carns i freda d’entrecuix (5.8)
2.Tinc que posar-me a escriure't, car no hi ha altre remei (6.13)
3. Dec d'escriure un poema a Sant Vicent Ferrer. (6.15)
4. Dóna’m lluita, car jo posaré el demés (6.39)
5. S’escolta la campana. (10.41)
6. cloc els ulls i me’l fot (16.20)
7. Es pixa un gos en la teua sabata (20.8)
8. A l’extrem del llarg fil amb cagades de mosques (25.56)
17 En contrast amb la base popular i col•loquial del seu llenguatge poètic, Estellés també
incorpora molts cultismes exclusius del registre literari, a causa de la seva rica cultura
literària . En els versos següents, substituïu els cultismes remarcats per paraules corrents, tot
respectant el sentit de la frase:
1. trèmulament oferta / a la follia immensa de la vespra (1,14-15)
2. I peixos diminuts o dagues invisibles (1.39)
3. ...i vaig plorar / allí, a la voravia, i tots passaven (2, 76-77)
4. que agafen el tramvia i ploren, cada jorn (6.59)
5. Es desperta Ausiàs March en el vas del carner (7.43)
6. sospesant-los els pits, colpejant-los les natges (15.14)
7. just al moment de la seua puixança (23.5)
8. ple de besades i de nafres (25.72)
Friday, March 20, 2009
Ramona, adèu
Madame Bovary
Madame Bovary és una famosa obra del realisme de Gustave Flaubert publicada el 1857. La seva protagonista és Emma Bovary, que ha esdevingut un arquetip literari. La novel•la narra els pensaments i vivències d'aquesta dona, infeliçment casada, a la recerca d'una altra vida i la seva influència en la gent que l'envolta. La seva figura critica la burgesia i el seu convencionalisme, incapaç de viure com demana la imaginació i el sentiment, però també culpable d'ofegar-la per ser dona fins que no li queden sortides. L'estil del narrador, en tercera persona omniscient, permet criticar aquesta classe social sense arribar a acceptar la fugida que representen les lectures de la protagonista .Es focalitza en Emma però alterna amb la visió del marit, l'apotecari i els diversos amants per contrastar-ne les intencions amb la visió ingènua d'ella.
Emma ha estat anomenada “Quixot femení” perquè són les lectures les que la fan embogir i buscar una vida inexistent, molt millor que la que té en realitat amb el seu marit Charles. Ella voldria viure les aventures de les novel•les del romanticisme. Per això busca diversos amants i va gastant la fortuna del seu espòs, anhelant el luxe que embolcalla les seves heroïnes.
Pilar Prim
Pilar Prim és una novel•la de Narcís Oller, publicada el 1906, de caire psicol•logista amb la qual l'autor intenta endinsar-se i acostar-se a l'estètica modernista que en aquell moment començava a aflorar.
Pilar Prim continua alimentant-se dels nombrosos materials de la realitat, que el lector del seu temps identificava clarament i que l’actual encara pot reconèixer, perquè Narcís Oller no renuncia en cap moment a la poètica realista, a construir les seves obres a partir de l’observació del món. En aquest cas el narrador descriu acuradament el viatge a Puigcerdà, que l’autor feia habitualment amb motiu dels seus estiueigs, i els paratges de la Cerdanya, que coneixia prou bé, així com la ciutat de Barcelona, i els conflictes legals que poden sorgir arran d’una disposició testamentària. Aquesta primera part ens pot servir encara avui dia per fer un recorregut pel territori, un viatge literari i real amb tren, observant la fisonomia dels grans plans panoràmics, de les estacions, de les concentracions industrials de les antigues colònies tèxtils, i reconèixer-hi tot d’elements paisatgístics inclosos a la novel•la que d’una manera o altra encara formen part del nostre entorn, al costat d’aquells elements que formen part dels costums d’una època reculada i que imaginarem perfectament en aquest escenari natural.
Regenta
La Regenta és una novel•la de Leopoldo Alas "Clarín" que representa un dels màxims exponents del naturalisme espanyol. Explica la història d'Ana Ozores i els seus amors amb el capellà de Vetusta (una al•legoria d'Oviedo) i com topen amb les convencions de l'època. Un altre rival amorós, el típic Don Juan, entra en joc per complicar la trama. Escrita en 1884, de seguida va comptar amb l'èxit del públic, que va motivar adaptacions al cinema i la televisió.
L'autor critica la vida de província, que provoca un avorriment mortal en la protagonista i és la causa dels seus problemes sentimentals, en la línia d'altres obres de l'època com Madame Bovary o Anna Karenina. L'heroïna busca un amor romàntic, ben allunyat del que li pot oferir el seu marit, un burgès sense passió. Les alternatives entre la seducció i l'enteniment personal però pecaminós acaben amb la pau del poble.
Destaquen les descripcions del paisatge i dels sentiments dels personatges. La narració és en tercera persona omniscient i l'estructura avança linealment.
Madame Bovary és una famosa obra del realisme de Gustave Flaubert publicada el 1857. La seva protagonista és Emma Bovary, que ha esdevingut un arquetip literari. La novel•la narra els pensaments i vivències d'aquesta dona, infeliçment casada, a la recerca d'una altra vida i la seva influència en la gent que l'envolta. La seva figura critica la burgesia i el seu convencionalisme, incapaç de viure com demana la imaginació i el sentiment, però també culpable d'ofegar-la per ser dona fins que no li queden sortides. L'estil del narrador, en tercera persona omniscient, permet criticar aquesta classe social sense arribar a acceptar la fugida que representen les lectures de la protagonista .Es focalitza en Emma però alterna amb la visió del marit, l'apotecari i els diversos amants per contrastar-ne les intencions amb la visió ingènua d'ella.
Emma ha estat anomenada “Quixot femení” perquè són les lectures les que la fan embogir i buscar una vida inexistent, molt millor que la que té en realitat amb el seu marit Charles. Ella voldria viure les aventures de les novel•les del romanticisme. Per això busca diversos amants i va gastant la fortuna del seu espòs, anhelant el luxe que embolcalla les seves heroïnes.
Pilar Prim
Pilar Prim és una novel•la de Narcís Oller, publicada el 1906, de caire psicol•logista amb la qual l'autor intenta endinsar-se i acostar-se a l'estètica modernista que en aquell moment començava a aflorar.
Pilar Prim continua alimentant-se dels nombrosos materials de la realitat, que el lector del seu temps identificava clarament i que l’actual encara pot reconèixer, perquè Narcís Oller no renuncia en cap moment a la poètica realista, a construir les seves obres a partir de l’observació del món. En aquest cas el narrador descriu acuradament el viatge a Puigcerdà, que l’autor feia habitualment amb motiu dels seus estiueigs, i els paratges de la Cerdanya, que coneixia prou bé, així com la ciutat de Barcelona, i els conflictes legals que poden sorgir arran d’una disposició testamentària. Aquesta primera part ens pot servir encara avui dia per fer un recorregut pel territori, un viatge literari i real amb tren, observant la fisonomia dels grans plans panoràmics, de les estacions, de les concentracions industrials de les antigues colònies tèxtils, i reconèixer-hi tot d’elements paisatgístics inclosos a la novel•la que d’una manera o altra encara formen part del nostre entorn, al costat d’aquells elements que formen part dels costums d’una època reculada i que imaginarem perfectament en aquest escenari natural.
Regenta
La Regenta és una novel•la de Leopoldo Alas "Clarín" que representa un dels màxims exponents del naturalisme espanyol. Explica la història d'Ana Ozores i els seus amors amb el capellà de Vetusta (una al•legoria d'Oviedo) i com topen amb les convencions de l'època. Un altre rival amorós, el típic Don Juan, entra en joc per complicar la trama. Escrita en 1884, de seguida va comptar amb l'èxit del públic, que va motivar adaptacions al cinema i la televisió.
L'autor critica la vida de província, que provoca un avorriment mortal en la protagonista i és la causa dels seus problemes sentimentals, en la línia d'altres obres de l'època com Madame Bovary o Anna Karenina. L'heroïna busca un amor romàntic, ben allunyat del que li pot oferir el seu marit, un burgès sense passió. Les alternatives entre la seducció i l'enteniment personal però pecaminós acaben amb la pau del poble.
Destaquen les descripcions del paisatge i dels sentiments dels personatges. La narració és en tercera persona omniscient i l'estructura avança linealment.
Friday, March 13, 2009
Montserrat Roig
Nascuda en un barri barcelonés de l’eixample, era filla de Tomàs Roig, escritor i advocat i de Albina Fransitorra, defensora de les idees feministas.Va realitzar els sues estudis de primaria en un col3legi religiós”Divina Pastora i llavors va anar a l’institut Montserrat i en 1961 es va matriculà en una escola d’art.
En 1966 partcipà en la Capuchina, una serie d’actes reivindicats que es van realitzar amb motiu de uija asamblea del Sindicat Dmemocràtic de Estudiants. Aqueel mateix any es va casar amb un arquitecte Albert Puigdomènech. En 1968 es va afilià al PSUC on va coneixer alguns grans amics com Manuel Vàzquez Montalbán.Va treballar en moltes editorials i va obtenir alguns premis com Victor Català(1970).
Va començar a treballar com a peiodista per la revista Serra D’Or on realitzà moles reportatges. Va abandonar la PSUC en 1970 ja que estaba descontenta amb el funcionament del partit. Poc despres va neixer el seu fill e es va separar del seu marit. Aquell mateix any, va participar en un tancament d’intelectuals i artistas en el monesteri de Montserrat per protestar per el proces de burgos.
En 1972 va inicia una relació sentimental amn Joaquim Sempere, director de la revista “Treball”, amb el que va tenir el seu segon fill en 1975. En 1976 la seva novela “El temps de cireres” va ser galardonada amb el premi Sant Jordi. En 1990 li van diagnosticar un càncer de mama que va acabar amb la seva vida un any més tard
En 1966 partcipà en la Capuchina, una serie d’actes reivindicats que es van realitzar amb motiu de uija asamblea del Sindicat Dmemocràtic de Estudiants. Aqueel mateix any es va casar amb un arquitecte Albert Puigdomènech. En 1968 es va afilià al PSUC on va coneixer alguns grans amics com Manuel Vàzquez Montalbán.Va treballar en moltes editorials i va obtenir alguns premis com Victor Català(1970).
Va començar a treballar com a peiodista per la revista Serra D’Or on realitzà moles reportatges. Va abandonar la PSUC en 1970 ja que estaba descontenta amb el funcionament del partit. Poc despres va neixer el seu fill e es va separar del seu marit. Aquell mateix any, va participar en un tancament d’intelectuals i artistas en el monesteri de Montserrat per protestar per el proces de burgos.
En 1972 va inicia una relació sentimental amn Joaquim Sempere, director de la revista “Treball”, amb el que va tenir el seu segon fill en 1975. En 1976 la seva novela “El temps de cireres” va ser galardonada amb el premi Sant Jordi. En 1990 li van diagnosticar un càncer de mama que va acabar amb la seva vida un any més tard
Thursday, February 19, 2009
Horacianes
Res no m'agrada tant
com enramar-me d'oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.
cante llavors, distret, raone amb l'oli cru, amb els productes de la terra.
m'agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa torrat, que el desgracia,
sinó amb aquella carn mollar que té
en llevar-li la crosta socarrada.
l'expose dins el plat en tongades incitants,
l'enrame d'oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en l'oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.
després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l'enlaire àvidament,
eucarísticament,
me'l mire en l'aire.
de vegades arribe a l'èxtasi, a l'orgasme.
cloc els ulls i me'l fot.
com enramar-me d'oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.
cante llavors, distret, raone amb l'oli cru, amb els productes de la terra.
m'agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa torrat, que el desgracia,
sinó amb aquella carn mollar que té
en llevar-li la crosta socarrada.
l'expose dins el plat en tongades incitants,
l'enrame d'oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en l'oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.
després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l'enlaire àvidament,
eucarísticament,
me'l mire en l'aire.
de vegades arribe a l'èxtasi, a l'orgasme.
cloc els ulls i me'l fot.
Friday, February 6, 2009
Thursday, January 29, 2009
mapa conceptual
Podem enllaçar els judicis per formar arguments i per a relacionar-los entre si.
El mapa conceptual relaciona els conceptes que ja sabem amb nous conceptes que anem aprenent.
Guió: Si només apuntem o ordenem els conceptes i judicis fem un guió, o un esquema, o un quadre sinòptic.
Mapa conceptual: Quan relacionem els conceptes i judicis amb verbs, partícules o frases (nexes).
El mapa conceptual vol reproduir la forma de pensar de la nostra ment “Ment i paraula” es relacionen.
Si bé es veritat que la “paraula” reflecteix “el pensament”, també n’és que pensament i paraula no funcionen de la mateixa manera. La paraula actua d’una manera lineal: Una paraula segueix a una altra. No podem explicar dues coses alhora.
Però, la nostra ment no capta la realitat d’una manera lineal, com si estiguéssim fent una suma amb les dades i els fets que anem coneguent. Segons la teoria constructivista la nostra ment interrelaciona els coneixements que ja tenim, amb els nous que anem adquirint i així, amb aquests dos elements anem construint el nostre saber.
El mapa conceptual relaciona els conceptes que ja sabem amb nous conceptes que anem aprenent.
Guió: Si només apuntem o ordenem els conceptes i judicis fem un guió, o un esquema, o un quadre sinòptic.
Mapa conceptual: Quan relacionem els conceptes i judicis amb verbs, partícules o frases (nexes).
El mapa conceptual vol reproduir la forma de pensar de la nostra ment “Ment i paraula” es relacionen.
Si bé es veritat que la “paraula” reflecteix “el pensament”, també n’és que pensament i paraula no funcionen de la mateixa manera. La paraula actua d’una manera lineal: Una paraula segueix a una altra. No podem explicar dues coses alhora.
Però, la nostra ment no capta la realitat d’una manera lineal, com si estiguéssim fent una suma amb les dades i els fets que anem coneguent. Segons la teoria constructivista la nostra ment interrelaciona els coneixements que ja tenim, amb els nous que anem adquirint i així, amb aquests dos elements anem construint el nostre saber.
Transcició
La durada de la transició varia segons les fonts:
* Alguns consideren, en una lectura curta, el període 1975-1978, comprés entre la mort del dictador Francisco Franco, el 20 de novembre de 1975, i l'aprovació de la constitució democràtica en què el Regne restava definit com a monarquia constitucional.
* Altres consideren el període 1975-1979, any de l'aprovació dels Estatuts d'Autonomia de les comunitats històriques que ja van gaudir d'Estatut durant la Segona República Espanyola. Són, per ordre d'aprovació, els estatuts del País Basc, Catalunya i Galícia.
* Nombroses fonts coincideixen també en designar com a culminació de la transició les eleccions del 28 d'octubre de 1982, en produir-se l'alternança política i guanyar-les per majoria absoluta el P.S.O.E.
* Alguns consideren, en una lectura curta, el període 1975-1978, comprés entre la mort del dictador Francisco Franco, el 20 de novembre de 1975, i l'aprovació de la constitució democràtica en què el Regne restava definit com a monarquia constitucional.
* Altres consideren el període 1975-1979, any de l'aprovació dels Estatuts d'Autonomia de les comunitats històriques que ja van gaudir d'Estatut durant la Segona República Espanyola. Són, per ordre d'aprovació, els estatuts del País Basc, Catalunya i Galícia.
* Nombroses fonts coincideixen també en designar com a culminació de la transició les eleccions del 28 d'octubre de 1982, en produir-se l'alternança política i guanyar-les per majoria absoluta el P.S.O.E.
Dictadura
En primer lloc s'ha de tenir present que el Franquisme no fou una ideologia en si mateixa. Franco no va ser mai cap ideòleg ni cap intel·lectual com sí ho van ser Mussolini i Hitler. L'ideòleg del feixisme espanyol va ser José Antonio Primo de Rivera. El Franquisme es basava en la ideologia dels seus partidaris, que són els que van recolzar l'alçament militar del 18 de juliol de 1936 (el "glorioso alzamiento nacional"). Es caracteritza així pel pluralisme dins les forces polítiques del règim, on Franco era el moderador, situant-se així per sobre d'aquestes. Això explica la longevitat del règim i el lideratge indiscutible del Generalísimo. A més, cal tenir en compte el gran pragmatisme de Franco, que va anar variant ideològicament el règim i es va anar adaptant a les circumstàncies internes i internacionals de cada moment. Així, fins els anys 50 serà un règim de tipus feixista en sentit estricte, després anirà variant sense perdre el seu autoritarisme i els principis ideològics més significatius.
El Franquisme fou un règim polític autoritari. Neix d'una victòria militar a diferència dels altres règims similars, que neixen amb suport popular o per via electoral. És significatiu que Franco va al·ludir sempre a la "victòria" fins els anys 60, quan va canviar el seu discurs per parlar de "pau". Ell havia donat a Espanya la pau que per culpa dels règims liberals no havia tingut en tot el segle XIX i el que es portava del XX. A més, va ser un règim militarista on les decisions es prenien seguint el model de jerarquia militar. L'exèrcit era així una institució fonamental, que va estar sempre present en major o menor mesura en els governs de Franco.
A més és una dictadura en sentit estricte, on Franco té totes les atribucions de govern i controla tots els ressorts de l'Estat: cap d'estat, de govern, del partit únic i de l'exèrcit. Cal fer esment que això no succeïa a l'Itàlia feixista, on hi havia un rei que era cap d'estat i el consell nacional feixista va arribar a destituir Mussolini com a cap del govern el 1943. S’ha d'afegir a tot això el fet que les corts franquistes no tenien iniciativa legislativa. Així, Franco sostentà tant el poder executiu com el legislatiu, trencant-se el principi de separació de poders de la democràcia. Tot això fa que sigui un règim molt personalista, que va resistir estable durant gairebé 40 anys sense problemes, però no va sobreviure a la mort del dictador.
Tampoc hi havia sistemes representatius. Existia un únic partit denominat Movimiento Nacional, que estava format per la Falange Española Tradicionalista y de las JONS. A aquest partit havien de pertànyer obligatòriament tots els funcionaris que, a més, havien de jurar els "Principios Fundamentales del Movimiento" recollits en les Lleis Fonamentals, que establien l'organització política de l'estat, formant un símil de constitució. Espanya es definia com a democràcia orgànica. Aquest sistema suposava negar els drets polítics individuals i deixar la representativitat popular de forma indirecta en mans d'organismes (sindicat vertical, caps de família o municipis). A més, una part de les corts (mancades d'iniciativa legislativa) era designada directament per Franco i d'altres hi eren per dret propi (alguns alts càrrecs militars i eclesiàstics). Aquest sistema pretenia mostrar a la comunitat internacional la il·lusió que a l'Espanya franquista hi havia algun tipus de democràcia.
L’estat franquista fou capitalista, però amb gran intervencionisme econòmic per part de l'Estat, el qual intentà millorar l'economia mitjançant els successius Planes de Desarrollo. La propietat privada era un dret reconegut, però la nació estava per sobre dels interessos individuals. Aquest sistema és propi dels règims de tipus feixista i revestia de progressisme social un règim autoritari i què, per molt intervencionista i controlador que fos, sempre deixava els empresaris i terratinents per sobre dels treballadors en les negociacions. El control de les relacions laborals l'exercia el sindicat vertical i les vagues eren considerades subversives i estaven prohibides. Durant els anys 50 i més als 60 Franco ha d'anar suavitzant l'intervencionisme del règim per sortir de la crisi econòmica i assegurar-se el recolzament i les inversions dels aliats occidentals. L’intervencionisme estatal es va traduir arran del creixement econòmic del "desarrollismo" en gran corrupció política.
També s’ha de destacar el paper que va tenir l'Església catòlica, que fou un dels grans baluards del Franquisme, amb alguna excepció com el cardenal de Tarragona Vidal i Barraquer, que va morir en l'exili. Aquesta s’havia sentit atacada per la República i Franco es presentava com l'home escollit per Déu per salvar la pàtria. L’Església va recolzar aquesta tesi i Franco li va concedir molts privilegis en el Concordat del 1953: benestar econòmic, poder social, un fur específic pel qual el clergat era jutjat de forma diferent, el matrimoni canònic era l'únic permès, ensenyament de la doctrina als centres d'educació, manca de censura en les seves publicacions... Amb tot, els anys 60 l'església catòlica española viu un profund procés de renovació arran del Concili Vaticà II. Apareixen nous capellans joves que no han viscut la Guerra Civil i la postguerra, amb actitud crítica al règim tant des del punt de vista social com polític. A més, l'Església basca serà sempre pròxima al nacionalisme i també serà crítica amb la dictadura. Així, es van produint canvis en part de l'Església que el Generalísimo mai va entendre i que es van fer evidents quan el 1975, un Franco malalt va fer les seves últimes execucions procés de Burgos i el Papa les va condemnar públicament.
En darrer lloc cal parlar dels recolzaments socials del règim. Primerament són els que havien recolzat el cop d'estat de 1936: els grans terratinents i burgesos industrials i financers (la burgesia catalana i la basca van ser favorables al règim), bona part de la petita burgesia i la pagesia influïda per l'Església catòlica. A més, s’ha d'afegir que la naixent classe mitjana dels anys 60 serà propera al règim, ja què es beneficien del “miracle econòmic” del "desarrollismo". Així, no posen problemes a la manca de llibertat pública a canvi de la prosperitat econòmica i la "pau" que la dictadura s'atribuïa. S’ha de tenir en compte l'ús de l'aparell propagandístic franquista, que difonia la ideologia del règim entre les classes populars, la censura i el control de l'ensenyament, que no només difonia l'ideari franquista, sinó que feia que les noves generacions estiguessin mancades de consciència política crítica, fet que s'ha denominat franquisme sociològic o majoria silenciosa.
El Franquisme fou un règim polític autoritari. Neix d'una victòria militar a diferència dels altres règims similars, que neixen amb suport popular o per via electoral. És significatiu que Franco va al·ludir sempre a la "victòria" fins els anys 60, quan va canviar el seu discurs per parlar de "pau". Ell havia donat a Espanya la pau que per culpa dels règims liberals no havia tingut en tot el segle XIX i el que es portava del XX. A més, va ser un règim militarista on les decisions es prenien seguint el model de jerarquia militar. L'exèrcit era així una institució fonamental, que va estar sempre present en major o menor mesura en els governs de Franco.
A més és una dictadura en sentit estricte, on Franco té totes les atribucions de govern i controla tots els ressorts de l'Estat: cap d'estat, de govern, del partit únic i de l'exèrcit. Cal fer esment que això no succeïa a l'Itàlia feixista, on hi havia un rei que era cap d'estat i el consell nacional feixista va arribar a destituir Mussolini com a cap del govern el 1943. S’ha d'afegir a tot això el fet que les corts franquistes no tenien iniciativa legislativa. Així, Franco sostentà tant el poder executiu com el legislatiu, trencant-se el principi de separació de poders de la democràcia. Tot això fa que sigui un règim molt personalista, que va resistir estable durant gairebé 40 anys sense problemes, però no va sobreviure a la mort del dictador.
Tampoc hi havia sistemes representatius. Existia un únic partit denominat Movimiento Nacional, que estava format per la Falange Española Tradicionalista y de las JONS. A aquest partit havien de pertànyer obligatòriament tots els funcionaris que, a més, havien de jurar els "Principios Fundamentales del Movimiento" recollits en les Lleis Fonamentals, que establien l'organització política de l'estat, formant un símil de constitució. Espanya es definia com a democràcia orgànica. Aquest sistema suposava negar els drets polítics individuals i deixar la representativitat popular de forma indirecta en mans d'organismes (sindicat vertical, caps de família o municipis). A més, una part de les corts (mancades d'iniciativa legislativa) era designada directament per Franco i d'altres hi eren per dret propi (alguns alts càrrecs militars i eclesiàstics). Aquest sistema pretenia mostrar a la comunitat internacional la il·lusió que a l'Espanya franquista hi havia algun tipus de democràcia.
L’estat franquista fou capitalista, però amb gran intervencionisme econòmic per part de l'Estat, el qual intentà millorar l'economia mitjançant els successius Planes de Desarrollo. La propietat privada era un dret reconegut, però la nació estava per sobre dels interessos individuals. Aquest sistema és propi dels règims de tipus feixista i revestia de progressisme social un règim autoritari i què, per molt intervencionista i controlador que fos, sempre deixava els empresaris i terratinents per sobre dels treballadors en les negociacions. El control de les relacions laborals l'exercia el sindicat vertical i les vagues eren considerades subversives i estaven prohibides. Durant els anys 50 i més als 60 Franco ha d'anar suavitzant l'intervencionisme del règim per sortir de la crisi econòmica i assegurar-se el recolzament i les inversions dels aliats occidentals. L’intervencionisme estatal es va traduir arran del creixement econòmic del "desarrollismo" en gran corrupció política.
També s’ha de destacar el paper que va tenir l'Església catòlica, que fou un dels grans baluards del Franquisme, amb alguna excepció com el cardenal de Tarragona Vidal i Barraquer, que va morir en l'exili. Aquesta s’havia sentit atacada per la República i Franco es presentava com l'home escollit per Déu per salvar la pàtria. L’Església va recolzar aquesta tesi i Franco li va concedir molts privilegis en el Concordat del 1953: benestar econòmic, poder social, un fur específic pel qual el clergat era jutjat de forma diferent, el matrimoni canònic era l'únic permès, ensenyament de la doctrina als centres d'educació, manca de censura en les seves publicacions... Amb tot, els anys 60 l'església catòlica española viu un profund procés de renovació arran del Concili Vaticà II. Apareixen nous capellans joves que no han viscut la Guerra Civil i la postguerra, amb actitud crítica al règim tant des del punt de vista social com polític. A més, l'Església basca serà sempre pròxima al nacionalisme i també serà crítica amb la dictadura. Així, es van produint canvis en part de l'Església que el Generalísimo mai va entendre i que es van fer evidents quan el 1975, un Franco malalt va fer les seves últimes execucions procés de Burgos i el Papa les va condemnar públicament.
En darrer lloc cal parlar dels recolzaments socials del règim. Primerament són els que havien recolzat el cop d'estat de 1936: els grans terratinents i burgesos industrials i financers (la burgesia catalana i la basca van ser favorables al règim), bona part de la petita burgesia i la pagesia influïda per l'Església catòlica. A més, s’ha d'afegir que la naixent classe mitjana dels anys 60 serà propera al règim, ja què es beneficien del “miracle econòmic” del "desarrollismo". Així, no posen problemes a la manca de llibertat pública a canvi de la prosperitat econòmica i la "pau" que la dictadura s'atribuïa. S’ha de tenir en compte l'ús de l'aparell propagandístic franquista, que difonia la ideologia del règim entre les classes populars, la censura i el control de l'ensenyament, que no només difonia l'ideari franquista, sinó que feia que les noves generacions estiguessin mancades de consciència política crítica, fet que s'ha denominat franquisme sociològic o majoria silenciosa.
Biografia Vicent Andrés Estellés
Vicent Andrés Estellés va néixer el 4 de setembre de 1924 a Burjassot, en una família de forners. Quan esclatà la Guerra Civil tenia dotze anys i el record que en tenia d'aquesta no era excessivament dolent. Durant eixe període va aprendre l'ofici de forner i d'orfebre, però també mecanografia. La guerra influí molt en la seua obra, en la qual la mort és un tema recurrent.
Més tard va passar la joventut a València, on s'aficionà a la literatura de forma autodidacta: els autors que més li influïren en esta etapa van ser Baudelaire, Neruda, Eluard, Pavese i Walt Whitman; en català, Verdaguer, Carner, Riba, Rusiñol, Ausiàs March, Màrius Torres, Salvat-Papasseit i Rosselló-Pòrcel.
El 1942, amb divuit anys, va publicar el seu primer article al diari "Jornada", i a partir de llavors, se n'anà a estudiar periodisme a l'Escola Oficial de Periodisme a Madrid, on cursar la carrera com a becat; tres anys després faria el servei militar a Navarra. El 1948, amb vint-i-quatre anys, tornà a València per treballar com a periodista al diari Las Provincias, dirigit per un dels millors periodistes valencians del segle XX, Martí Domínguez i Barberà, on feia tot tipus de reportatges. Allí es féu amic de Fuster i de Sanchis Guarner i establí una relació amb la seua futura muller Isabel, que també marcaria la seua obra literària.
El 1955 es casa amb Isabel, amb la qual tindria una filla que va morir als quatre mesos: així s'ancorava per sempre el tema de la mort a la seua obra i, en particular, al Coral romput, " La Primera Soledad" i " La Nit", "inspirats en eixa feta. El 1958 arribà a redactor en cap del periòdic, càrrec que va ostentar fins l'any 1978, en què «fou arbitràriament substituït sense la menor delicadesa.»[1]
Despatxar-lo del diari li suposà una espècie de jubilació anticipada als cinquanta-quatre anys, que alhora suposava dedicar-se íntegrament a la seua obra i participar en mostres i altres activitats culturals: de fet, el mateix 1978 rebé el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i, el 1984, el Premi de les Lletres Valencianes. Durant uns anys es trasllada a viure a Benimodo, convidat oficialment per les autoritats, i combina la poesia amb la prosa.
En els últims anys encara va rebre nombrosos premis i homenatges, com el de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada (Conflent) en 1990 o el dels Premis Octubre. Morí el 27 de març de 1993 a València.
Més tard va passar la joventut a València, on s'aficionà a la literatura de forma autodidacta: els autors que més li influïren en esta etapa van ser Baudelaire, Neruda, Eluard, Pavese i Walt Whitman; en català, Verdaguer, Carner, Riba, Rusiñol, Ausiàs March, Màrius Torres, Salvat-Papasseit i Rosselló-Pòrcel.
El 1942, amb divuit anys, va publicar el seu primer article al diari "Jornada", i a partir de llavors, se n'anà a estudiar periodisme a l'Escola Oficial de Periodisme a Madrid, on cursar la carrera com a becat; tres anys després faria el servei militar a Navarra. El 1948, amb vint-i-quatre anys, tornà a València per treballar com a periodista al diari Las Provincias, dirigit per un dels millors periodistes valencians del segle XX, Martí Domínguez i Barberà, on feia tot tipus de reportatges. Allí es féu amic de Fuster i de Sanchis Guarner i establí una relació amb la seua futura muller Isabel, que també marcaria la seua obra literària.
El 1955 es casa amb Isabel, amb la qual tindria una filla que va morir als quatre mesos: així s'ancorava per sempre el tema de la mort a la seua obra i, en particular, al Coral romput, " La Primera Soledad" i " La Nit", "inspirats en eixa feta. El 1958 arribà a redactor en cap del periòdic, càrrec que va ostentar fins l'any 1978, en què «fou arbitràriament substituït sense la menor delicadesa.»[1]
Despatxar-lo del diari li suposà una espècie de jubilació anticipada als cinquanta-quatre anys, que alhora suposava dedicar-se íntegrament a la seua obra i participar en mostres i altres activitats culturals: de fet, el mateix 1978 rebé el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i, el 1984, el Premi de les Lletres Valencianes. Durant uns anys es trasllada a viure a Benimodo, convidat oficialment per les autoritats, i combina la poesia amb la prosa.
En els últims anys encara va rebre nombrosos premis i homenatges, com el de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada (Conflent) en 1990 o el dels Premis Octubre. Morí el 27 de març de 1993 a València.
Friday, January 16, 2009
Vicent Andrés Estellés - Popular valenciana)
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobta encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles.
Es desperta, de sobta, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les "Rimas" de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobta encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles.
Es desperta, de sobta, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les "Rimas" de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.
Thursday, January 15, 2009
Friday, January 9, 2009
Josep Carner
La vida de Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona 1884 - Brussel•les 1970) abraça un període apassionant de la literatura i, en general, de la cultura i la història de Catalunya: Carner neix durant el modernisme però viu encara la maduresa de molts dels homes (i de l'impuls) de la Renaixença, creix amb el noucentisme i el representa, s'involucra en la tasca de la Mancomunitat, opta per la carrera consular en una mena de peculiar allunyament que el convertirà en un lúcid observador de la Dictadura de Primo de Rivera i de la dinàmica que els anys trenta acabà abocant el país a la guerra civil, escull l'exili mexicà i acaba tornant a l'Europa en reconstrucció després del malson de la Segona Guerra Mundial i instal•lant-se a Brussel•les, la ciutat que esdevindrà els anys cinquanta el cor de l'europeisme.
Als dotze anys comença a col•laborar en diverses publicacions literàries, als divuit es llicencia en dret i als vint en filosofia i lletres, als vint-i-dos triomfa amb el seu tercer recull de versos, als vint-i-sis ja és mestre en gai saber, als vint-i-set ingressa a la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans... Aquesta precocitat, el seu caràcter extravertit, la vestimenta agosarada dels anys de joventut, una proverbial facilitat de paraula i una certa tendència a la plagasitat en feren un "personatge" de la Barcelona del tombant de segle, personatge reconegut i assenyalat, tot i que no sempre celebrat (n'hi ha prou de recordar episodis com l’expulsió de l'Ateneu Barcelonès).
De fet, la trajectòria de Carner al llarg de les dues primeres dècades del segle exemplifica l’esforç d 'un determinat segment de la intel•lectualitat catalana per a convertir-se en professional de la pròpia cultura. Si la catalanitat havia de sobrepassar —al costat del país que representava— l’estadi de l’afecció, de la vinculació sentimental, del subsidi, li calia una llengua apta per a l’ús generalitzat i el conreu literari, i un equip de persones que assumissin el projecte com a propi i que ajudessin a tirar-lo endavant fins a les últimes conseqüències.
El 1915 Carner s’havia casat amb la xilena Carmen de Ossa, i aviat arribaren dos fills: Anna Maria i Josep. Sobrepassada la trentena, Carner era un escriptor famós i un personatge de la cultura catalana, però la seva situació professional no acabava d’estar al nivell d’aquella fama. El 1917 mor qui hauria pogut reorientat aquesta situació: Prat de la Riba. Aleshores, al progressiu distanciament de l'escriptor respecte del projecte i de l'evolució política de la Lliga i al difícil clima social de la Barcelona dels lockouts i els assassinats pel carrer, s'hi va afegir el descoratjament per la insegura situació econòmica que després de molts anys encara tenia. El cas és que el 1920 Carner es presenta a Madrid a unes oposicions al cos consular (que aprova sense gaires angúnies) i al març del 1921 marxa de Catalunya cap a Gènova per instal•lar-s'hi amb tota la família com a vicecònsol d'Espanya.
Als dotze anys comença a col•laborar en diverses publicacions literàries, als divuit es llicencia en dret i als vint en filosofia i lletres, als vint-i-dos triomfa amb el seu tercer recull de versos, als vint-i-sis ja és mestre en gai saber, als vint-i-set ingressa a la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans... Aquesta precocitat, el seu caràcter extravertit, la vestimenta agosarada dels anys de joventut, una proverbial facilitat de paraula i una certa tendència a la plagasitat en feren un "personatge" de la Barcelona del tombant de segle, personatge reconegut i assenyalat, tot i que no sempre celebrat (n'hi ha prou de recordar episodis com l’expulsió de l'Ateneu Barcelonès).
De fet, la trajectòria de Carner al llarg de les dues primeres dècades del segle exemplifica l’esforç d 'un determinat segment de la intel•lectualitat catalana per a convertir-se en professional de la pròpia cultura. Si la catalanitat havia de sobrepassar —al costat del país que representava— l’estadi de l’afecció, de la vinculació sentimental, del subsidi, li calia una llengua apta per a l’ús generalitzat i el conreu literari, i un equip de persones que assumissin el projecte com a propi i que ajudessin a tirar-lo endavant fins a les últimes conseqüències.
El 1915 Carner s’havia casat amb la xilena Carmen de Ossa, i aviat arribaren dos fills: Anna Maria i Josep. Sobrepassada la trentena, Carner era un escriptor famós i un personatge de la cultura catalana, però la seva situació professional no acabava d’estar al nivell d’aquella fama. El 1917 mor qui hauria pogut reorientat aquesta situació: Prat de la Riba. Aleshores, al progressiu distanciament de l'escriptor respecte del projecte i de l'evolució política de la Lliga i al difícil clima social de la Barcelona dels lockouts i els assassinats pel carrer, s'hi va afegir el descoratjament per la insegura situació econòmica que després de molts anys encara tenia. El cas és que el 1920 Carner es presenta a Madrid a unes oposicions al cos consular (que aprova sense gaires angúnies) i al març del 1921 marxa de Catalunya cap a Gènova per instal•lar-s'hi amb tota la família com a vicecònsol d'Espanya.
Subscribe to:
Comments (Atom)