Ramona, adèu

Madame Bovary

Madame Bovary és una famosa obra del realisme de Gustave Flaubert publicada el 1857. La seva protagonista és Emma Bovary, que ha esdevingut un arquetip literari. La novel•la narra els pensaments i vivències d'aquesta dona, infeliçment casada, a la recerca d'una altra vida i la seva influència en la gent que l'envolta. La seva figura critica la burgesia i el seu convencionalisme, incapaç de viure com demana la imaginació i el sentiment, però també culpable d'ofegar-la per ser dona fins que no li queden sortides. L'estil del narrador, en tercera persona omniscient, permet criticar aquesta classe social sense arribar a acceptar la fugida que representen les lectures de la protagonista .Es focalitza en Emma però alterna amb la visió del marit, l'apotecari i els diversos amants per contrastar-ne les intencions amb la visió ingènua d'ella.
Emma ha estat anomenada “Quixot femení” perquè són les lectures les que la fan embogir i buscar una vida inexistent, molt millor que la que té en realitat amb el seu marit Charles. Ella voldria viure les aventures de les novel•les del romanticisme. Per això busca diversos amants i va gastant la fortuna del seu espòs, anhelant el luxe que embolcalla les seves heroïnes.

Pilar Prim

Pilar Prim és una novel•la de Narcís Oller, publicada el 1906, de caire psicol•logista amb la qual l'autor intenta endinsar-se i acostar-se a l'estètica modernista que en aquell moment començava a aflorar.
Pilar Prim continua alimentant-se dels nombrosos materials de la realitat, que el lector del seu temps identificava clarament i que l’actual encara pot reconèixer, perquè Narcís Oller no renuncia en cap moment a la poètica realista, a construir les seves obres a partir de l’observació del món. En aquest cas el narrador descriu acuradament el viatge a Puigcerdà, que l’autor feia habitualment amb motiu dels seus estiueigs, i els paratges de la Cerdanya, que coneixia prou bé, així com la ciutat de Barcelona, i els conflictes legals que poden sorgir arran d’una disposició testamentària. Aquesta primera part ens pot servir encara avui dia per fer un recorregut pel territori, un viatge literari i real amb tren, observant la fisonomia dels grans plans panoràmics, de les estacions, de les concentracions industrials de les antigues colònies tèxtils, i reconèixer-hi tot d’elements paisatgístics inclosos a la novel•la que d’una manera o altra encara formen part del nostre entorn, al costat d’aquells elements que formen part dels costums d’una època reculada i que imaginarem perfectament en aquest escenari natural.

Regenta

La Regenta és una novel•la de Leopoldo Alas "Clarín" que representa un dels màxims exponents del naturalisme espanyol. Explica la història d'Ana Ozores i els seus amors amb el capellà de Vetusta (una al•legoria d'Oviedo) i com topen amb les convencions de l'època. Un altre rival amorós, el típic Don Juan, entra en joc per complicar la trama. Escrita en 1884, de seguida va comptar amb l'èxit del públic, que va motivar adaptacions al cinema i la televisió.
L'autor critica la vida de província, que provoca un avorriment mortal en la protagonista i és la causa dels seus problemes sentimentals, en la línia d'altres obres de l'època com Madame Bovary o Anna Karenina. L'heroïna busca un amor romàntic, ben allunyat del que li pot oferir el seu marit, un burgès sense passió. Les alternatives entre la seducció i l'enteniment personal però pecaminós acaben amb la pau del poble.
Destaquen les descripcions del paisatge i dels sentiments dels personatges. La narració és en tercera persona omniscient i l'estructura avança linealment.

Montserrat Roig

Nascuda en un barri barcelonés de l’eixample, era filla de Tomàs Roig, escritor i advocat i de Albina Fransitorra, defensora de les idees feministas.Va realitzar els sues estudis de primaria en un col3legi religiós”Divina Pastora i llavors va anar a l’institut Montserrat i en 1961 es va matriculà en una escola d’art.
En 1966 partcipà en la Capuchina, una serie d’actes reivindicats que es van realitzar amb motiu de uija asamblea del Sindicat Dmemocràtic de Estudiants. Aqueel mateix any es va casar amb un arquitecte Albert Puigdomènech. En 1968 es va afilià al PSUC on va coneixer alguns grans amics com Manuel Vàzquez Montalbán.Va treballar en moltes editorials i va obtenir alguns premis com Victor Català(1970).
Va començar a treballar com a peiodista per la revista Serra D’Or on realitzà moles reportatges. Va abandonar la PSUC en 1970 ja que estaba descontenta amb el funcionament del partit. Poc despres va neixer el seu fill e es va separar del seu marit. Aquell mateix any, va participar en un tancament d’intelectuals i artistas en el monesteri de Montserrat per protestar per el proces de burgos.

En 1972 va inicia una relació sentimental amn Joaquim Sempere, director de la revista “Treball”, amb el que va tenir el seu segon fill en 1975. En 1976 la seva novela “El temps de cireres” va ser galardonada amb el premi Sant Jordi. En 1990 li van diagnosticar un càncer de mama que va acabar amb la seva vida un any més tard